Tal dia com avui de l’any 1912, fa 107 anys, a Madrid, moria assassinat José Canalejas y Méndez, en aquell moment president del govern espanyol. Canalejas va ser tirotejat a boca de canó pel militant anarquista Manuel Pardiñas Serrano davant de l’aparador de la ―actualment desapareguda― Librería San Martín, a la cantonada de la Puerta del Sol i del carrer Carretas. Canalejas portava escorta policial des del dia que havia estat nomenat president del govern (19 de març de 1910), però, segons les fonts, els seus escortes no van ser capaços d’evitar l’atemptat. Amb l’assassinat de Canalejas es truncaven els projectes polítics que pretenien acabar amb el caciquisme i amb el poder de l’Església.

Canalejas, líder del Partit Liberal, tenia una llarga carrera política: havia estat diputat a les Corts i ministre del govern espanyol en diverses ocasions; i amb quaranta-tres anys s’havia allistat voluntari a l’exèrcit colonial espanyol en la tercera Guerra de Cuba (1895-1898). En el decurs d’aquell conflicte es va entrevistar en diverses ocasions amb Sagasta, llavors president del govern espanyol, i el va intentar convèncer ―sense èxit― que amb la repressió armada l’única cosa que aconseguiria seria incrementar el sentiment independentista a Cuba. Aquesta experiència li valdria quan, dotze anys més tard (1910), va accedir a la presidència del govern espanyol: va promoure un pacte entre Espanya i Catalunya.

Canalejas va pactar amb Enric Prat de la Riba (llavors el líder de la Lliga Regionalista, el partit hegemònic a Catalunya) un projecte de Mancomunitat de Catalunya que havia de culminar amb la restauració de l’autogovern. El seu assassinat va paralitzar aquell projecte, que no es reprendria fins passats dos anys (1914) i durant el govern conservador d'Eduardo Dato. I si bé és cert que l’anarquisme (la ideologia que professava l’assassí de Canalejas) responia a la brutal i violenta repressió de l’Estat amb més violència, també ho és que Pardiñas es va suïcidar ―oficialment― minuts després de cometre l’atemptat, i mai es va poder saber, amb precisió, qui havia ordenat aquell magnicidi.