Tal dia com avui de l’any 771, fa 1.248 anys, Carles ―més conegut com a Carlemany― assumia el tron del regne dels francs en solitari. Des del 768 corregnava amb el seu germà petit Carloman, però la sobtada i inesperada mort d’aquest va convertir Carlemany en l’únic sobirà de la monarquia franca. Carlemany (742-814) i Carloman (751-771) eren els dos únics fills mascles supervivents del rei Pipí (anomenat el Breu) i de la seva esposa Berta de Laon (dotada d’una extraordinària intel·ligència política, veritable arquitecta del projecte imperial carolingi, i coneguda com a Berta del Peu Gran, a causa d’una malformació congènita). En les monarquies europees de l’alta edat mitjana, l’associació de poder entre germans, entre esposos o entre pare i fill era un fenomen habitual.

Durant el seu regnat, Carlemany completaria l’obra iniciada per Pipí i Berta i dominaria bona part de l’Europa atlàntica i central. En el procés expansiu cap al sud, incorporaria al domini franc els territoris de l’actual Catalunya i hi establiria les unitats administratives i militars franques anomenades comtats, que són l’origen de la nació catalana: el 783 el comtat del Rosselló, el 785 els comtats de Cerdanya, Urgell, Girona, Besalú i Empúries, i el 801 els comtats de Barcelona i Osona. Els nous comtats catalans, que, sorprenentment, es corresponien ―en bona part― als límits territorials de les antiquíssimes nacions nord-ibèriques, serien incorporats a la regió carolíngia de la Marca de Gòtia, que abastaria l’arc mediterrani entre els deltes dels rius Roine (al nord) i Llobregat (al sud).

Des del 801, la nova capital de la Marca de Gòtia seria Barcelona, la ciutat més meridional d’aquell territori. D’aquesta forma els comtes carolingis de Barcelona (801-985) van ser també marquesos de Gòtia. L’estreta relació entre la família Bel·lònida ―la principal nissaga comtal del marquesat de Gòtia― i la família imperial carolíngia culminaria amb el matrimoni entre el comte-marquès Guifré el Pilós (840-897) i Guinidilda d’Empúries (? – 900), filla de la comtessa Judit de Flandes i rebesneta de Carlemany. Guifré Borrell, fill i hereu de Guifré i de Guinidilda, seria el primer que heretaria la dignitat comtal, i seria el continuador d’una branca menor de la família imperial ―iniciada pels seus pares― que governaria Catalunya durant més de cinc segles (fins al 1410).