Tal dia com avui de l’any 801, fa 1217 anys, els exèrcits de Carlemany, comandats pel seu fill primogènit Lluís el Pietós, pactaven amb les autoritats locals de Barcelona la incorporació de la ciutat i el territori als dominis de l’imperi franc. L’endemà a la matinada i en virtut d’aquest pacte, les autoritats locals obririen les portes de la ciutat als exèrcits francs i Barcelona, des d’aquell moment, es convertiria en la capital d’una unitat administrativa i militar de l’imperi Carolingi anomenada Comitatum Barchinonense (comtat de Barcelona). En el decurs d’aquell segle, Barcelona sumaria a la seva capitalitat comtal la del marquesat de Gòtia, la regió que agrupava els comtats francs dels actuals territoris del Llenguadoc i Catalunya.

L’any 801 Barcelona era una petita ciutat reclosa dins el primer perímetre de muralles que, per les crisis urbanes dels segles precedents, havia perdut les tres quartes parts dels 8.000 habitants que s’estima que tenia durant l’època de plenitud romana. Barcelona tenia aproximadament 1.500 habitants, assentats sobre una trama urbana que ni tan sols aconseguia cobrir la totalitat de l’espai intramurs. Tenia, tanmateix, una certa activitat mercantil i portuària. Les fonts documentals revelen que l’estol mercantil de la ciutat mantenia un cert volum de relació comercial amb els ports del Llenguadoc i la Provença. De la mateixa manera, també revelen que la ciutat era el centre de comerç d’una àrea territorial d’economia bàsicament agrària que abastava des de la desembocadura del Besós fins a la del Llobregat.

L’any 801 feia mig segle aproximadament que Barcelona havia quedat situada en terra de frontera —terra de ningú— entre els imperis franc (al nord) i andalusí (al sud). En aquella època les fronteres podien arribar a tenir dotzenes de quilòmetres d’amplitud, i aquesta particularitat havia impulsat un govern municipal independent, dominat per les elits locals i amb el suport militar d’alguns elements àrabs mercenaris. Amb la incorporació pactada a l’imperi franc, Barcelona perdria la seva independència política. Fruit dels pactes, les elits locals conservarien una quota molt important del poder. Els francs, però, nomenarien Berà —militar occità, net segon de Carlemany— primera autoritat de la ciutat i del territori, i es convertia, d’aquesta manera, en el primer comte de Barcelona.