Tal dia com avui de l’any 1898, fa 120 anys, en el context de la Guerra de la Independència de les Filipines (1896-1898), la premsa de l’època destacava la notícia que a darrera hora del dia anterior la guarnició militar espanyola de Manila havia signat la rendició de la plaça als comandaments militars nord-americans. En aquella mateixa notícia s’informava que el que havia estat la màxima autoritat militar espanyola durant l'última fase del conflicte, el capità general Basilio Augustín, cessat pel govern liberal de Mateo Sagasta després de la transcendental derrota espanyola de Cavite (1 de maig de 1898), havia abandonat Manila a bord del vaixell alemany Prinz Heinrich.
En canvi, el seu relleu, el capità general Fermín Jáudenes, s’havia quedat per fer efectiu el lliurament de la plaça i de les armes a les autoritats militars nord-americanes, i per organitzar el retorn dels 12.000 soldats de lleva espanyols —molts dels quals eren catalans— que havien sobreviscut al conflicte i a les malalties. Segons les notícies publicades, una de les qüestions que més preocupaven la premsa i l’opinió pública barcelonines era la seguretat i el futur de la colònia catalana a Manila; formada, aproximadament, per unes 1.000 persones dedicades bàsicament a les activitats del comerç i de l’ensenyament i articulades al voltant del Centre Català de Manila.
La noticia destacava que el general Wesley Merrit (màxima autoritat militar nord-americana a les Filipines) havia garantit la seguretat de les persones i la continuïtat de l’activitat de la colònia catalana. Tot i que en aquella notícia es destacava, també, que el general Merrit havia impedit l’entrada a la capital de les forces independentistes tagals, comandades per Emilio Aguinaldo, per evitar possibles represàlies. Altres informacions publicades amb posterioritat desmentirien aquest extrem i el situarien en el pla de la desconfiança mútua que es professaven. Manila i la seva colònia catalana restarien sota administració nord-americana durant quasi mig segle (1946).