Tal dia com avui de l’any 1931, fa 91 anys, se celebraven els primers comicis electorals des del cop d’estat del 15 de setembre de 1923 i la instauració del règim dictatorial del general Primo de Rivera. A principis de 1930, el rei Alfons XIII, profundament desacreditat pel seu suport al règim dictatorial, havia precipitat la caiguda de Primo de Rivera i havia encarregat al general Berenguer la transició cap a la restauració de la monarquia parlamentària. Les eleccions municipals de 1931 havien de ser el primer pas, però es va convertir en un plebiscit oficiós que, amb el triomf dels partits republicans, precipitaria la caiguda de la monarquia.

A Barcelona, aquells comicis van certificar la fi de la monàrquica i conservadora Lliga Regionalista com a partit hegemònic a Catalunya i el seu relleu per la plataforma Esquerra Republicana, formada pels partits independentistes Estat Català —de Francesc Macià— i Grup d’Opinió de Barcelona —de Joan Lluhí i Vallescà—; i els partits federalistes Partit Republicà Català —de Lluís Companys— i Joventut Republicana de Lleida —d’Humbert Torres—. La plataforma ERC va guanyar àmpliament a la capital catalana; a Reus, a Lleida, a Girona; i a set capitals de partits judicials: Sant Feliu de Llobregat, Vilanova i la Geltrú, el Vendrell, Valls, Montblanc, Cervera i Figueres.

A Barcelona ciutat, la participació es va situar en un 57,1%, quasi deu punts per damunt dels darrers comicis abans del cop d’estat de 1923. Per districtes, la màxima afluència de votants es va produir als districtes del Raval, amb 64,8%; la Dreta de l’Eixample, amb un 63,6%; i Barceloneta-Ciutat Vella, amb un 61,6%. A la resta de districtes (Poble Sec-Montjuïc, les Corts-Sarrià, Esquerra de l’Eixample, Hostafrancs-Sants-Gràcia i Sant Martí) la participació es va situar entre un 50 i un 60%. El districte que va registrar menys participació va ser Sant Andreu-Horta, amb un 45,2%. En aquells comicis encara no s’havia establert el sufragi universal, i només van votar els homes majors d’edat.

A Barcelona ciutat, la plataforma ERC va guanyar en sis dels deu districtes: Poble Sec-Montjuïc, Raval, Hostafrancs-Sants, Gràcia, Esquerra de l’Eixample i Sant Andreu-Horta. El percentatge de vot més alt el va obtenir a Hostafrancs-Sants, amb un 45,5%. La Lliga Regionalista es va imposar en tres districtes: Barceloneta-Ciutat Vella, les Corts-Sarrià i Dreta de l’Eixample. El percentatge de vot més alt el va obtenir a la Dreta de l’Eixample, amb un 32,4%. I la Coalició Republicana Socialista (formada pel PSOE i un grup de petits partits) va guanyar al districte de Sant Martí, que es va imposar a la resta de formacions amb un 47,7% dels vots.

Imatge principal: Seu de la plataforma ERC. Font Fundació Irla.