Tal dia com avui de l’any 1823, fa 199 anys, un exèrcit del regne francès que havia rellevat l’Imperi bonapartista entrava a la península Ibèrica per derrocar el règim liberal del general Riego. Aquell exèrcit va ser anomenat els Cent Mil Fills de Sant Lluís, a propòsit del discurs d’obertura de les Corts franceses de 1822 pronunciat per Lluís XVIII: “Tinc un exèrcit de cent mil francesos disposats a restaurar al tron espanyol un net d’Enric IV de França (el primer Borbó francès i referit, en aquell cas, a Ferran VII)”. Aquell exèrcit, dirigit per Lluís Antoni de Borbó, duc d’Angulema, va penetrar a la Península, inicialment, a través dels passos pirinencs de l’Empordà.
Tres anys abans (1820), el general Riego havia liderat un cop d’estat que pretenia transformar el regne absolutista de Ferran VII en la monarquia que proclamava la Constitució de 1812. Però aquella revolta liberal no s’havia imposat plenament. El rei, amb el suport incondicional de les oligarquies cortesanes i les jerarquies eclesiàstiques, maniobrava permanentment per provocar la caiguda del règim de Riego i el retorn a l’anterior model polític. I a Catalunya i al País Basc, líders econòmics peninsulars, la ideologia antiburgesa (i en conseqüència antiliberal) s’havia consolidat plenament en el món rural i agrari, fins a esdevenir el pensament dominant.
Per aquest motiu, quan Ferran VII va pactar, secretament, l’entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, va acordar amb Lluís XVIII que ho farien per Catalunya, perquè comptaven que al Principat hi trobarien la col·laboració d’un important segment de població tradicionalista i antiburgesa. La resistència liberal es va limitar a algunes accions aïllades dirigides pel general Espoz i Mina, que, en comprovar que la població civil catalana no estava disposada a implicar-se en aquell conflicte, es va retirar al centre de la Península. Passats cinc mesos, l’exèrcit absolutista ja controlava la totalitat del territori espanyol i Riego era executat per ordre de Ferran VII.