Tal dia com avui de l'any 1888, fa 129 anys, es clausurava l'Exposició Universal de Barcelona que s'havia inaugurat el 8 d'abril i que, durant els vuit mesos d'activitat, havia rebut més de 400.000 visitants, en una ciutat que tenia 530.000 habitants. La de 1888 seria la primera de les dues grans exposicions universals que, en el decurs de la seva història, ha acollit la ciutat de Barcelona. Aquell certamen, a diferència del de 1929 que es va organitzar a la muntanya de Montjuïc, es va desenvolupar sobre una àmplia franja de terreny que s'iniciava a l'Arc de Triomf i finalitzava a la Barceloneta; passant pel Parc de la Ciutadella, el Parc Zoològic i l'Estació de França.
L'Exposició Universal havia estat, inicialment, idea de l'empresari gallec Eugenio Serrano. Peró l'envergadura del projecte el va fer renunciar a l'iniciativa; i l'11 de març de 1885 -tres anys abans de la inauguració- l'Ajuntament de Barcelona, presidit per l'alcalde Francesc Rius i Taulet es feia càrrec del projecte. Rius i Taulet nomenaria una comissió organitzadora -“Comitè dels vuit”- formada pel mateix alcalde i per Elies Rogent i Amat, Lluís Rouvière i Bula, Manuel Girona i Agrafèl, Manuel Duran i Bas, Josep Ferrer i Vidal, Claudi López i Bru, i Carles Pirozzini i Martí; que representaven tots els sectors econòmics, polítics, socials i culturals de la ciutat de Barcelona.
L'Exposició Universal, malgrat presentar un balanç deficitari final de sis milions de pessetes, va ser considerada un èxit rotund. Va estimular el sector de la construcció i va promoure l'urbanització d'una part important de la ciutat. El flux de visitants va repercutir molt positivament en tots els sectors econòmics de la ciutat i, sobretot, va impulsar la creació d'estratègies conjuntes de l'economia catalana -fundació de la Cambra de Comerç de Barcelona- i la creació, també, de sinergies molt importants entre la indústria catalana i els mercats europeus. L'Exposició de 1888 seria considerada el primer pas en la internacionalització de la indústria catalana.