Tal dia com avui de l’any 1952, fa 66 anys, el president de la República Argentina Juan Domingo Perón signava la denegació de la petició de sortida d’una part de la importantíssima col·lecció de pintures que havia estat propietat del difunt industrial i polític català Francesc Cambó (1876-1947) i que estaven distribuïdes entre les que havien estat les seves dues residències a Buenos Aires (el pis de l’Avenida Alvear, 4654, i la mansió “Mon Repòs”, al districte de San Miguel). Segons l’investigador argentí Rogelio García Lupo —en un article publicat al diari Clarín—, aquella col·lecció estava formada per peces de gran valor artístic, històric i econòmic: nou quadres de Rubens, Tintoretto, Tiziano i Gainsborough que havien estat pintats entre els segles XVII i XVIII.

S’ha especulat que darrera la prohibició hi havia l’interès de l’estat argentí per a adquirir la col·lecció de Cambó i dipositar-la en un dels grans museus de Buenos Aires. Però altres fonts revelen que el govern argentí estava a l’espera del resultat d’una investigació oberta per part de l’administració nord-americana, que sospitava que Cambó hauria obtingut una part de la seva col·lecció pictòrica de forma fraudulenta, a través d’una galeria d’art suïssa que podria haver comercialitzat les obres d’art saquejades pel règim nazi durant la primera fase (1939-1941) de la II Guerra Mundial als jueus deportats i assassinats als camps d’extermini i als museus d’art dels països ocupats. Més endavant, es demostraria que les adquisicions de Cambó no tenien relació amb el saqueig dels nazis.

Perón, Cambó i Franco als anys 40 del segle XX. Font: Viquipèdia

No obstant, García Lupo revela que en aquell context d’incertesa, l’ambaixador del règim franquista espanyol a Buenos Aires Manuel Aznar —avi patern de l’expresident del govern espanyol José Maria Aznar— va decidir actuar —oficialment, per iniciativa pròpia— i, saltant-se la prohibició, va transportar personalment els quadres fins a la seu diplomàtica i, tot seguit, els va embarcar il·legalment en el vaixell Cabo de Hornos en direcció a Espanya camuflats entre els estris personals d’un dels empleats de la legació. Aquesta estratagema generaria una crisi diplomàtica de grans proporcions entre Buenos Aires i Madrid —que tenien signades aliances comercials—, la primera conseqüència de la qual seria l’expulsió fulminant de l’ambaixador Aznar de territori argentí.