Tal dia com avui de l’any 1493, fa 528 anys, Cristòfol Colom desembarcava en una illa situada al sud de l’arxipèlag actualment anomenat Guadalupe, que van batejar com a Marigalant. Durant aquella mateixa jornada van tocar i desembarcar també en una altra illa situada a escasses milles al nord de Marigalant, que van batejar Desitjada. Segons algunes investigacions historiogràfiques, Marigalant va ser anomenada així en honor a la nau capitana d’aquell segon viatge, que havia salpat de Barcelona el maig d’aquell any i que estava tripulada pel mateix Colom i que es va unir a la resta del comboi a Cadis el setembre de 1493.
Segons les mateixes investigacions, la Marigalant era una nau originàriament construïda en alguna drassana del Cantàbric que va ser adquirida per un grup de comerciants catalans que pertanyien al Consolat de Mar i que finançaven una part important d’aquell segon viatge. Aquestes investigacions sostenen que va ser reparada i adaptada a les drassanes de Barcelona i avarada al port de la capital catalana. També, segons les mateixes investigacions, va ser la nau que, a més de Colom, va conduir a la Hispaniola els catalans que participaven en aquella empresa i que es van embarcar (Bertran de Margarit, Boïl, Pané, Ballester, de Torres, etc.).
Aquest grup de catalans es van convertir en la primera elit colonial al Nou Continent. Bertran de Margarit va ser el cap militar de la primera ciutat-factoria; Boïl va ser el primer administrador apostòlic (càrrec equivalent a bisbe) del Nou Món; Pané va ser el primer europeu que va aprendre les llengües indígenes i que va escriure diversos treballs antropològics relacionats amb les poblacions autòctones; i Ballester va ser el primer alcalde europeu d’Amèrica (Santo Domingo, 1497), i el primer empresari europeu al Nou Continent (va ser el creador la primera plantació de canya de sucre i de la primera factoria d’extracció de sucre).