Tal dia com avui de l’any 1892, fa 126 anys, els delegats representants de les associacions catalanistes del país, reunits a la sala de sessions de la Casa de la Ciutat de Manresa, començaven el debat del projecte per a la redacció d’una Constitució Regional Catalana, que seria coneguda també com les Bases de Manresa. Aquell projecte es va debatre i consensuar durant les jornades dels dies 25, 26 i 27 de març de 1892 i culminaria amb la seva presentació i aprovació el 15 d’abril del mateix any, a la mateixa sala de sessions on havia estat debatut i consensuat.
Casa de la Ciutat (principis del segle XX). Font: Ajuntament de Manresa
Aquell document s’inspirava en el model polític d’estat federal i prenia com a referència d’autogovern les Constitucions de Catalunya de 1585, el text legal que havia regulat la relació entre el Principat i la monarquia hispànica —amb algunes modificacions posteriors— durant l’última etapa de l’època foral, fins que el primer Borbó les va liquidar el 1714. Bàsicament es reivindicava la separació de poders, amb un poder legislatiu compartit entre el rei d’Espanya i una assemblea regional, un poder executiu format per un govern regional autònom i un poder judicial exercit per un tribunal suprem regional.
El debat va posar sobre la taula dos posicionaments que debatrien els parlamentaristes, partidaris de l’adaptació de les velles institucions a una nova realitat social (creació d’una cambra de representants elegits per sufragi universal), davant els foralistes, que postulaven recuperar i aplicar el vell sistema foral amb modificacions mínimes (recuperació de la vella cambra de representació estamental amb lleugeres alteracions respecte a la seva composició tradicional). Finalment, es consensuaria un document proper a les tesis dels primers i les Bases de Manresa es convertirien en el punt d’inici del catalanisme polític contemporani.