Tal dia com avui de l’any 1287, fa 733 anys, Abu-Úmar ibn Saïd ―arrais (cabdill) de Minurqa― i Blasco Ximenes de Ayerbe ―en nom d’Alfons II, comte de Barcelona i rei d’Aragó― signaven la capitulació de Madinat Minurqa, la darrera plaça àrab de l’illa de Menorca; que a partir d’aquell moment seria anomenada Ciutadella. En els pactes de capitulació, s’autoritzava a Abu-Úmar a sortir cap a l’exili amb les restes mortals i la biblioteca del seu pare, i amb dues-centes persones del seu entorn familiar. Abu-Úmar i el seu entorn van embarcar en una nau genovesa en direcció al nord d’Àfrica, però aquell vaixell naufragaria i no sobreviuria ningú.
La capitulació de Ciutadella culminava la campanya de conquesta que s’havia iniciat el 5 de gener del mateix any, amb el desembarcament a l’illa dels Conills ―davant de l’actual poble des Castell― i que havia estat dirigida personalment pel comte-rei Alfons II. Com en el cas de la campanya mallorquina (1228-1229), aquella empresa va ser liderada pels estaments mercantil i militar catalans. Entre els oficials més destacats figuraven, per la banda catalana, els comtes d’Urgell i de Cardona; els barons d’Anglesola, d’Entença i de Mur; i els mercaders Mallol, Marquet i Garçés. I per l’aragonesa, l’almirall Cornell i els barons Ayerbe, Luna i Antillón
L’endemà el comte-rei entrava a Ciutadella i prenia possessió de la plaça. A partir d’aquell moment es produiria un brutal daltabaix: la població autòctona musulmana (la pràctica totalitat de la societat de l’illa) va ser esclavitzada i venuda als mercats del nord d’Àfrica. També, com havia passat a Mallorca sis dècades abans, el repartiment va beneficiar, especialment, els poders que havien negociat i invertit més recursos en aquella empresa; i això explica per què la repoblació es va portar a terme, molt majoritàriament, amb famílies pageses que procedien i que depenien dels dominis feudals de la Catalunya Vella: els comtats de Barcelona, Girona, Empordà, Rosselló i Cerdanya.