Tal dia com avui de l’any 1354, fa 666 anys, les forces navals catalanes del comte-rei Pere III de Barcelona i IV d’Aragó vencien definitivament la resistència de les defenses de l’Alguer (formades per tropes sardes i genoveses) i entraven a la ciutat. Aquella operació militar, coneguda com el setge de l’Alguer, havia durat 144 dies (des del 24 de juny) i s’havia desenvolupat en el context de la rebel·lió dels Arborea (una de les principals cases nobiliàries de l’illa de Sardenya) i els seus seguidors i atiada per la República de Gènova (màxima rival de Barcelona pel control de la Mediterrània occidental).
Tot seguit, Pere III va ordenar l’expulsió de tota la població nadiua de la ciutat, per la seva implicació en la resistència i, malgrat la rendició, per la desconfiança que li generaven. I, simultàniament, va ordenar la reocupació amb colons procedents del Principat de Catalunya. Històricament s’havia considerat que aquests repobladors procedien, principalment, del Camp de Tarragona i del Penedès. Però estudis recents de Roberto Lai, investigador i erudit de la presència catalana a l’illa de Sardenya, apunten clarament que els nous pobladors procedien —també— de les ciutats de Barcelona i de València, de l’illa de Mallorca i del comtat d’Empúries.
L’Alguer va estar vinculada a la corona catalanoaragonesa fins a 1713, quan —en el decurs de la Guerra de Successió hispànica— el primer Borbó hispànic va lliurar Sardenya als ducs independents de Savoia (aliats de Carles d’Habsburg) a canvi que es retiressin del conflicte. No obstant això, l’Alguer ha conservat la llengua catalana fins a l’actualitat. Ni els savoians ni, posteriorment, l’estat italià mai han dictat lleis de persecució del català, però tampoc han fet res per protegir-lo. El català, fins fa pocs anys, havia estat marginat a l’escola i als mitjans de comunicació, fins a quedar reduït a menys d’un 50% d’ús social. Actualment viu una etapa de conscienciació i recuperació.