Tal dia com avui de l'any 1713, fa 304 anys, es va celebrar a Cervera (Segarra) una conferència entre els comtes Königsegg i Grimaldi com a representants de les màximes autoritats militars de Catalunya durant el conflicte de la Guerra de Successió (1705-1715). Königsegg representava l’austríac Guido Starhemberg –mariscal de camp i virrei de Carles d'Habsburg al Principat de Catalunya–; i Grimaldi representava el napolità Restaino Cantelmo-Stuart –duc de Pòpoli i comandant en cap de l'exèrcit borbònic a Catalunya–. La Conferència de Cervera es va plantejar com una primera aproximació entre contendents per negociar un armistici.
El juny de 1713, després de vuit anys d'intensos combats, els exèrcits austriacistes i borbònics estaven en una situació crítica; tant en recursos humans, com materials, com financers. La victòria borbònica d'Almansa (Castella) –el 1707– que semblava incontestable i definitiva s'havia vist contrarestada per les victòries austriacistes d'Almenar (Segrià), de Saragossa i Villaviciosa (Castella) –el 1710– que havien reequilibrat les forces. Però dos mesos abans de la Conferència de Cervera, els contendents internacionals –França, Anglaterra, Portugal, Països Baixos i Àustria– havien iniciat converses a Utrecht per retirar les seves forces i posar fi al conflicte.
Però el Borbó hispànic únicament contemplava la possibilitat de cloure el conflicte esclafant militarment els catalans. I reduint, políticament, la nació catalana a la categoria de simple província de Castella. La Conferència de Cervera va fracassar. Pocs dies després, el 22 de juny, les parts en conflicte es van reunir de nou a l'Hospitalet (Barcelonès) i es va resoldre que els aliats austriacistes es retirarien quasi incondicionalment. Catalunya quedava sola i abandonada a la seva sort, i els braços estamentals votarien, posteriorment, la resistència a ultrança. El conflicte perdia la naturalesa que l'havia impulsat i alimentat, i es transformava en la revolució independentista de 1713-1714.