Tal dia com avui de l'any 1229, fa 788 anys, l'estol del comte-rei Jaume I de Barcelona i d'Aragó que havia de conquerir Mallorca es feia a la mar des del port de Salou (Tarragonès). Després d'una travessa que, a causa d'un fort temporal, duraria sis dies; l'11 de setembre desembarcaven a la platja de l'actual vila de Santa Ponsa. L'endemà del desembarcament, el 12 de setembre, es lliuraria la primera batalla i passats tres mesos i mig, el 31 de desembre culminarien la conquesta amb la rendició de la capital. La població musulmana de Mallorca seria expulsada; i l'illa seria íntegrament repoblada amb pagesos vassalls dels barons que van participar en l'empresa militar.
L'empresa conqueridora mallorquina va ser de fàbrica exclusivament catalana. La noblesa aragonesa es va negar en rodó a participar en l'empresa. I el comte-rei Jaume va coordinar i dirigir l'operació de conquesta amb els barons de les cases nobiliàries del Principat. Una estimació molt aproximada dels efectius catalans calcula un exèrcit de 1.500 cavallers i 15.000 peons i llancers; distribuïts entre la host comtal; les hosts dels bisbes de Tarragona, de Barcelona i de Girona; i les hosts feudals del Rosselló, de la Cerdanya, de l'Empordà, del Vallès, del Penedès, d'Osona i d'Urgell. També hi havia una participació important dels Templers i dels Hospitalers del Principat.
La iniciativa de Barcelona i la negativa de Saragossa revela que els comtats catalans i el regne aragonès s'organitzaven políticament de forma independent. I que la figura del sobirà era l'única institució que compartien. I revela, també, una cultura fundacional clarament diferenciada. Mentre que les oligarquies aragoneses, des dels seus inicis, sempre es van projectar territorialment cap a la península (les unions amb Navarra i les campanyes militars a la Meseta ho corroboren); els comtes barcelonins van pactar amb el Pontificat una aliança militar (encaminada a reforçar la independència) que contemplava una expansió cap al nord i cap al mar.