Tal dia com avui de l’any 1936, fa 85 anys, a la Casa de la Maternitat de Lleida, moria el fill de Dolors Cuit Vallés, en aquell moment reclosa a la Presó Provincial de Lleida des del mes d’abril de 1935, acusada de l’assassinat dels seus sogres, dels seus cunyats i d’un nebot a la Granja d’Escarp (Segrià). Poc temps després (03/07/1936), seria sentenciada a 150 anys de presó (30 anys per cada assassinat). Des de la detenció i empresonament de Dolors Cuit fins al judici i sentència, aquell cas va causar una gran commoció en la societat catalana de l’època, i va ocupar les portades de les principals publicacions del país.
Segons els mitjans d’informació, l’acusada Dolors Cuit, de vint-i-un anys, havia adquirit grans quantitats de mata-rates a la farmàcia del poble, que administraria durant mesos successius a la família del seu marit. El resultat d’aquell emmetzinament múltiple, perpetrat entre juny de 1934 i abril de 1935, seria la mort dels seus sogres, dels seus cunyats i d’un nebot d’onze mesos. L’acusada declararia que el mòbil de l’assassinat havia estat la negativa dels seus sogres i cunyats a fer efectiu el dot de 1.000 pessetes de l’època (l’equivalent aproximat a 10.000 euros actuals) que corresponien al marit de l’acusada, segons les capitulacions acordades prèviament al matrimoni.
La informació publicada en premsa apunta que, quan Dolors Cuit i la seva mare Pilar Vallès (acusada de complicitat en la comissió dels crims) van ingressar a presó (abril, 1935), el marit de la llavors encara presumpta homicida (fill, germà, cunyat i oncle de les víctimes de l’emmetzinament) es va desentendre de la criatura que tenien un comú: un nen de set mesos que, tot seguit, seria ingressat a la Casa de la Maternitat de Lleida. La mort de la criatura (no s’especifiquen les causes), a l’edat de divuit mesos, publicada per la premsa (La Vanguardia, edició del 21/03/1936), sumava una nova víctima a un conflicte familiar amb un desenllaç tràgic.