Tal dia com avui de l’any 1936, fa 85 anys, les guarnicions militars situades a Catalunya es rebel·laven contra els legítims governs de la Generalitat i de la República. Aquell cop d’estat s’havia iniciat tres dies abans (16/07/1936) a la guarnició militar de Melilla. Durant el dia 17 la rebel·lió es va propagar a la resta de guarnicions militars del Protectorat espanyol del Marroc (Tetuán, Ceuta, i Laratxe); i durant el dia 18, la van secundar algunes guarnicions militars de les illes Canàries i de la Península (Tenerife, Sevilla, Córdova, Toledo, Valladolid, Burgos, Vitòria, i Saragossa). En totes aquestes places, els colpistes —amb la col·laboració de civils paramilitars d’extrema dreta— es van imposar a la legalitat republicana.
A primera hora del dia 19 les diverses unitats militars de les guarnicions situades a Catalunya van sortir al carrer, amb l’objectiu d’ocupar els centres de poder i els edificis de companyies estratègiques. Però a diferència del que havia passat en altres ciutats on s’havia imposat el cop d’estat, a Barcelona els colpistes no van comptar, pràcticament, amb cap mena de suport civil. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 19/07/1936), durant els dos dies anteriors la policia de la Generalitat havia practicat diversos registres en seus de grupuscles d’extrema dreta, havia practicat un número no determinat de detencions i havia confiscat una quantitat no determinada d’armes curtes i llargues.
A Barcelona, un dels comandaments rebels més destacats va ser el coronel Francisco Jiménez Arenas, que havia estat nomenat governador de Catalunya després del Fets del Sis d’Octubre de 1934 (intervenció de la Generalitat i tancament del Parlament). Segons algunes fonts, Jiménez Arenas va dirigir un escamot militar que, a les Rambles, disparava a tort i a dret contra qualsevol persona. No obstant això, el Govern de Catalunya va organitzar la defensa de la legalitat, i els Mossos d’Esquadra, els Guàrdies d’Assalt, la Guàrdia Civil, i escamots de paisans armats (CNT-FAI, Estat Català, Rabassaires); van neutralitzar l’intent colpista. Barcelona seria la única ciutat de la República on els colpistes serien derrotats en combat obert.