Tal dia com avui de l’any 1506, fa 516 anys, a Villafàfila (Corona castellanolleonesa), Ferran el Catòlic i Felip d’Habsburg (pare i espòs, respectivament, de la reina Joana I de Castella) signaven un acord que deixava el govern del regne castellanolleonès en mans, exclusivament, del flamenc. Aquell acord, impulsat per les classes aristocràtiques de la cort de Toledo, estipulava que Joana quedava incapacitada per exercir les funcions de govern a causa d’una pretesa malaltia mental, que Felip passava a exercir el govern en solitari i que Ferran es retirava als seus dominis catalanoaragonesos i es comprometia a no intervenir en els afers castellanolleonesos. Ferran va ser expulsat amb una proclama que quedaria per a la història: “Viejo catalanote, vuélvete a tu nación”.

L’any 1502, la reina Joana (mal anomenada “la Boja”), en aquell moment la filla supervivent més gran dels Reis Catòlics, havia estat nomenada hereva als trons de Toledo i de Barcelona. I l’any 1504, a la mort de la seva mare Isabel, havia estat coronada reina de Castella i de Lleó. Però ni Felip ni Ferran no havien acceptat aquella situació, i cadascun per la seva banda maniobraven per obtenir el tron de Toledo. Finalment, i després d’una etapa de tensió que amenaçava culminar amb una guerra civil (1504-1506), les corts castellanolleoneses es van inclinar, decididament, a favor de l’estratègia de l’Habsburg i van acceptar, plenament, les seves tesis: van incapacitar Joana, van expulsar Ferran i li van lliurar el govern en solitari.

Aquella decisió s’explica per la pèssima relació entre Ferran i una part majoritària de les oligarquies castellanolleonesos, que es remuntava a l’època en què els seus oncles (els “infants d’Aragó”), com a cosins germans del rei castellanolleonès havien maniobrat per guanyar poder a la cort de Toledo. I s’havia enterbolit, especialment, amb les negociacions matrimonials de Ferran i Isabel (1469). És important destacar que una gran part de les oligarquies castellanolleoneses eren contràries al matrimoni de Ferran i Isabel, i haurien preferit una unió dinàstica amb Portugal. Aquesta oposició es fonamentava en la desconfiança que, a Toledo, sempre havien generat les classes mercantils catalanovalencianes; les principals aliades de la política de Ferran.