Tal dia com avui de l’any 1641, fa 381 anys, el Dietari de la Generalitat detallava l’esforç de guerra del país —sostingut, bàsicament, pels consells municipals— per aturar la invasió hispànica que s’havia iniciat unes setmanes abans des del sud (Tortosa, 23 de novembre de 1640). Des de llavors, l’exèrcit hispànic comandat pel marquès de Los Vélez i format per 25.000 efectius, camí de Barcelona havia deixat un reguer de sang i mort, amb les massacres contra la població civil de Tortosa, Xerta, Aldover, el Perelló, l’Hospitalet de l’Infant i Cambrils. Només a Cambrils, l’exèrcit hispànic havia assassinat dins les seves pròpies cases a més de 700 persones desarmades i indefenses, que representaven les tres quartes parts de la població de la vila.

L’exèrcit de Los Vélez havia avançat, imparable, a través del Camp de Tarragona i del Penedès; i, en aquells moments, era prop de Martorell, a punt de travessar el Llobregat i entrar al pla de Barcelona. Davant aquesta situació d’emergència, el president Pau Claris havia ordenat que tots els efectius militars catalans estacionats a Girona i a Figueres es desplacessin immediatament a Martorell. Però, al mateix temps, es documentava l’estranyesa pel parador del baró d’Espenan, comandant de l’exèrcit francès a Catalunya; que, amb bona part de les seves tropes, havia desaparegut després de lliurar sense combat la plaça de Tarragona (23 de desembre de 1640). Aquella situació va provocar l’enviament de missives de protesta catalanes al cardenal Richelieu.

Aquella situació va posar en risc una aliança política i militar que era tan important a Barcelona com a París. Espenan, per l’efecte d’aquelles missives, va reaparèixer a l’escenari de guerra. No va ser present a Martorell; però, en canvi, sí que va tenir una participació destacada en la decisiva Batalla de Montjuïc (26 de gener de 1641), que se saldaria amb la derrota i deserció de les tropes hispàniques. No obstant això, i tot i els incontestables èxits militars catalanofrancesos immediatament posteriors, va ser durament reprovat. Quan les forces catalanofranceses van aconseguir el domini de la situació, Richelieu el va destituir i el va rellevar per Urbain de Maille (24 de setembre de 1641), i la seva carrera política i militar va tocar a la seva fi.