Tal dia com avui de l’any 1926, fa 95 anys, a la vil·la Denise, comuna de Prats de Molló (Vallespir), i al camp clandestí d’instrucció militar de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir), la Gendarmeria francesa detenia Francesc Macià i un grup de persones que preparaven una operació militar destinada a promoure i generalitzar una revolució llibertadora a Catalunya. Poc després, caurien diversos grups de suport logístic d’aquell moviment a París i a Tolosa de Llenguadoc, que correrien la mateixa sort que Macià. En total, la Gendarmeria francesa va detenir 129 persones. La justícia francesa va dictar l’expulsió de França de 112 dels detinguts i el trasllat a París i la instrucció d’un judici dels disset restants. Aquell episodi seria denominat "fets de Prats de Molló".

S’ha debatut molt sobre el veritable propòsit d’aquella operació. Alguns historiadors afirmen que Macià no volia iniciar l’operatiu si no comptava amb un mínim de 500 homes. Però que les disputes internes l’haurien obligat a avançar les previsions. Segons aquests historiadors, quan es va produir la desarticulació d’aquella operació, faltaven pocs dies perquè aquell petit exèrcit iniciés els seus moviments. Però, en canvi, els fets immediatament posteriors apunten clarament cap a una altra direcció. I sembla que el veritable propòsit de Macià era culminar la labor d’internacionalització de la reivindicació independentista catalana (iniciada el 1923) amb un operatiu que buscava més una gran repercussió mediàtica i política que no un èxit militar immediat.

El fet és que la detenció i judici de París (novembre, 1926 – gener, 1927) va ocupar, durant setmanes, les principals portades de premsa d’Europa. En aquell judici, Macià va alliberar de tota responsabilitat els seus col·laboradors i va assumir en solitari totes les conseqüències. A partir del judici de París, que es va resoldre amb una condemna simbòlica, Macià començaria a construir la naturalesa mítica de la seva figura política, que, passats tan sols tres anys, el convertiria en el candidat més votat en les eleccions municipals de 1931 (els primers comicis després de la dictadura de Primo de Rivera, 1923-1930), cosa que el legitimaria per restaurar la Generalitat (proscrita pel règim borbònic des del 1714) i esdevenir el seu president (1931-1933).