Tal dia com avui de l'any 1666, fa 351 anys, va néixer al Poal (Pla d'Urgell) Antoni Desvalls i de Vergós, qui seria el comandant de la plaça de Cardona, la darrera resistència militar organitzada de la revolució independentista de 1713-1714. Barcelona havia caigut l'11 de setembre i Cardona resistiria, encara, una setmana més fins al 18 de setembre. Després de la caiguda de Cardona, la resistència catalana ja no estaria organitzada com un exèrcit regular sinó que prendria el model de partides armades –miquelets– que durant 4 anys van castigar les tropes ocupants franco-espanyoles amb accions aïllades però molt efectives.
Desvalls era el paradigma del corpus nobiliari català de l'època. Nascut i criat en les propietats rurals de la seva família, va ser format i educat per tenir una ocupació militar. Va iniciar la seva carrera en el regiment de Joan Josep d’Àustria –el germanastre de Carles II, el darrer Habsburg, i el més ben situat per succeir-lo fins que el va agafar prematurament la mort–. Desvalls, als 19 anys, ja era capità de regiment. I al 1705, entronitzat el Borbó a Madrid, es va alinear amb la revolució austriacista. Va rebre la missió –ordenada per Jordi de Hesse-Darmstadt, representant a Catalunya del pretendent Habsburg– d'estendre la revolució als antics comtats d'Urgell, Pallars i Ribagorça.
Va participar, com a coronel, en totes les grans operacions militars de la guerra de Successió destacant en la desfetes borbòniques d'Almenar i de Talamanca. Quan Catalunya va restar abandonada pels seus aliats internacionals, va ser un destacadíssim partidari de la resistència a ultrança, la independència de facto. Era el primer cop, des del segle XIV, que els corpus nobiliari i mercantil –enfrontats en un conflicte permanent– signaven una aliança. Desvalls –amb Bac de Roda, Moragues i Amill– seria un heroi de la resistència a l'interior del país. Acabada la guerra, es va exiliar a Viena, on va morir el 1724, combatent els turcs, com a mariscal de camp de l'exèrcit austríac.