Tal dia com avui de l’any 1936, fa 84 anys, en el context dels dies immediatament posteriors a la rebel·lió militar que havia conduït a l’esclat de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), sortien de Barcelona 2.500 milicians de la CNT catalana (en aquells moments aliada de la FAI) en direcció al front de guerra. Aquell contingent armat va ser anomenat Columna Durruti, en honor al líder de la FAI Buenaventura Durruti Dumange (Lleó, 1896 – Madrid, 1936), que, uns dies abans (19 i 20/07/1936), havia dirigit els milers de milicians barcelonins que havien col·laborat a neutralitzar la rebel·lió militar a la capital catalana.
Aquella Columna Durruti es va fer tristament cèlebre pels terribles crims que va cometre en el camí entre Barcelona i les proximitats de Saragossa. La composició d’aquell contingent, format per idealistes convençuts però, també, per delinqüents i assassins excarcerats en l’assalt que Durruti havia dirigit contra la presó Model (20/07/1936) va convertir la Columna en un petit exèrcit incontrolat que, camí del seu objectiu, va practicar el terror per diversos pobles de les comarques de Tarragona i Saragossa. A aquest fet, també hi va contribuir la personalitat de Durruti, que els cronistes de l’època i els historiadors moderns dibuixen com la d’un pervers assassí.
La Columna Durruti tenia l’objectiu de conquerir Saragossa (que havia quedat en poder dels rebels). Però, tan sols, s’hi van poder apropar. Es van aturar a Osera de Ebro, a uns trenta quilòmetres de la capital aragonesa. Mentre van conservar aquella posició (juliol-agost de 1936), es van lliurar a una brutal persecució de persones de condició religiosa i d’ideologia conservadora a la comarca aragonesa de la Ribera Baja del Ebro. Finalment, les autoritats republicanes, van desplaçar una part d’aquell contingent al front de Madrid, on moriria Durruti (s’especula que va ser assassinat per un milicià infiltrat que seguia ordres del govern de la República) i 1.400 homes d’aquella sinistra Columna.