Tal dia com avui de l’any 1843, fa 177 anys, a Barcelona, esclatava la Jamància (també coneguda com a Camància); la primera revolució federalista i veritablement democràtica de la història peninsular. En aquell episodi revolucionari es van enfrontar les classes populars de Barcelona contra els representants de les oligarquies polítiques i militars espanyoles emplaçades a Catalunya.

En canvi, les elits industrials catalanes (d’ideologia liberal i federalista), espantades pel caire que prenien els esdeveniments (presa d’armes de l’arsenal de Drassanes i assalt a la ciutadella), inicialment es van mantenir al marge; i, passades les setmanes, van prendre partit per la repressió espanyola. Per aquest motiu, alguns historiadors consideren la Jamància la primera revolució obrera de la història peninsular.

L’origen de la Jamància era un moviment de base popular -bàsicament obrera- i d’ideologia democràtica, federalista i republicana que s’oposava al govern jacobí del liberal Espartero (que, l’any anterior, havia ordenat el bombardeig de la ciutat) i del seu successor López López, i a la cultura de corrupció de les oligarquies extractives de Madrid, representades per la llavors exregent, Maria Cristina de Borbó.

Però l’esclat d’aquella revolució estaria més relacionada amb un estiu especialment crític per a les classes populars: Barcelona, amb més de 200.000 habitants, continuava reclosa dins les muralles per imposició borbònica des de 1714. Als endèmics problemes d’amuntegament i insalubritat, s’hi havia sumat una crisi econòmica que havia derivat en episodis de fam i de malalties, i que havia eixamplat la bretxa social.

Després de tres mesos de revolució, durant els quals els líders revolucionaris van demostrar una gran capacitat de gestió, Barcelona seria de nou bombardejada per l’exèrcit espanyol, en aquella ocasió per ordre dels generals Prim i Milans del Bosch, que ordenarien llençar més de 12.000 bombes que causarien tres-cents morts, la rendició de Barcelona i la fi momentània del somni d’una Espanya justa, democràtica i federal.