Tal dia com avui de l’any 1434, fa 586 anys, a Gènova, les autoritats d’aquella república ordenaven l’execució de Vicentello d’Istria, el darrer regent català de l’illa de Còrsega. Istria havia estat capturat per una nau genovesa uns dies abans, quan fugia d’una revolta local anticatalana atiada per Gènova. Va ser conduït a aquella república i executat sense cap tipus de judici.  Des d’aquell moment, Còrsega va passar a ser governada per la facció progenovesa de les oligarquies locals. El comte-rei Alfons IV el Magnànim (segon sobirà Trastàmara al tron de Barcelona), no va reaccionar i va renunciar totalment a la recuperació del domini de l’illa, que remuntava a l’any 1297.

Una de les raons que s’esgrimeixen per explicar l’actitud d’Alfons IV és que en el moment que Istria perd el poder, el comte-rei estava embrancat en la preparació de l’empresa militar que el conduiria a la conquesta del regne de Nàpols (1435). Però el cert és que Istria era del clan local Della Roca, emparentats amb l’anterior nissaga reial Berenguer-Aragó, líders de la facció procatalana de les oligarquies corses, i molt ben relacionats amb la facció aristocràtica catalana que havia donat suport a Jaume d’Urgell en el Compromís de Casp (1410). Istria havia estat governador en dos ocasions: la primera entre 1404 i 1409 nomenat per Martí I l’Humà, el darrer comte-rei de la nissaga Berenguer-Aragó.

Després d’una llarga etapa convulsa, a partir de la regència d’Hug Bonapart (1409), també del partit procatalà, i, sobretot, desprès del canvi de dinastia al tron de Barcelona (1412), Istria passaria de nou a liderar la facció. Es convertiria en el regent de facto, i derrotaria, definitivament, els progenovesos. Però a causa de la seva política autoritarista acabaria abandonat per molts dels seus socis que ressuscitarien el partit progenovès. La revolta i canvi de règim provocarien l’exili del seu clan a Catalunya. Un dels descendents d’aquell exili, Joan Baptista de la Roca, nascut a Barcelona cap al 1500, seria el primer rector de la primera universitat de la història americana: San Marcos de Lima (1551).