Tal dia com avui de l’any 1516, fa 504 anys, a Gant (comtat de Flandes), Maximilià d’Habsburg (arxiduc d’Àustria, comte independent de Flandes, duc independent de Borgonya, i emperador del Sacre Imperi), proclamava el seu net Carles de Gant nou sobirà de la corona catalanoaragonesa. Carles —net per la banda materna dels Reis Catòlics—, havia nascut i havia estat educat a la cort de Gant, sota la supervisió dels seus avis paterns Maximilià d’Habsburg i Maria de Borgonya.
Poc abans d’aquella proclamació (23/01/1516) havia mort Ferran el Catòlic, i s’havia obert un intens debat en relació a la successió. Tot i que Ferran —el dia abans de morir— havia redactat un testament que llegava els seus dominis (la corona catalanoaragonesa) i la seva regència (la corona castellanolleonesa) a Carles de Gant; a ningú se li escapava que la voluntat del Catòlic hauria estat testar a favor del seu net Ferran (germà petit de Carles, i educat a Barcelona sota la seva supervisió).
La sospitosa mort del Catòlic —s’especula que va morir emmetzinat amb un afrodisíac—; i la, encara més sospitosa redacció d’un testament la vigília del decés; va precipitar els esdeveniments. Maximilià d’Habsburg i Guillem de Croy (el seu ministre plenipotenciari a Flandes); van voler tallar els rumors i les acusacions que els assenyalaven; i, en un cop d’autoritat —que evidenciava la seva força política i econòmica—, van proclamar Carles sense la conformitat prèvia de les corts de Toledo, de Pamplona i de Barcelona.
Tot seguit van enviar a la península Adrià d’Utrecht (educador de Carles durant la seva infantesa), per a aplanar el camí a les coronacions. Les gestions d’Adrià resultarien molt efectives: li va prometre a Ferran (germà de Carles) el govern i la successió dels dominis centre-europeus de la casa Habsburg i, d’aquesta forma, va aconseguir desarticular una possible resistència catalanoaragonesa. Tres anys després —el 16 de maig de 1519— Carles jurava les Constitucions de Catalunya i era nomenat comte de Barcelona.