Tal dia com avui de l’any 1780, fa 239 anys, moria a Viena (Àustria) Maria Teresa d’Habsburg i de Brunsvic, que en el decurs de la seva vida havia estat arxiduquessa independent d’Àustria, reina d’Hongria, reina de Bohèmia, duquessa independent de Milà i, nominalment, comtessa independent de Barcelona. Maria Teresa era la filla primogènita i hereva de Carles d’Habsburg ―arxiduc independent d'Àustria i emperador del Sacre Imperi― i de la seva esposa Elisabet Cristina de Brunsvic. Carles i Elisabet s’havien casat a Barcelona l’any 1708, en ple conflicte successori hispànic, quan la capital de Catalunya era, també, la seu de la cancelleria hispànica del candidat Habsburg.
Carles d’Habsburg, candidat dels estats de la corona catalanoaragonesa al tron de les Espanyes, havia estat proclamat comte independent de Barcelona el 1705 per les Corts catalanes i proclamat sobirà de la corona catalano-aragonesa el 1706, amb el nom de Carles III. I Elisabet de Brunsvic havia estat comtessa consort de Barcelona i reina consort d’Aragó i de València, des del 1708, i virreina del Principat de Catalunya durant el bienni 1711-1713. Després del Tractat d’Utrecht (1713), Felip V ―el primer Borbó hispànic― quedaria confirmat al tron hispànic, però Carles d’Habsburg no renunciaria mai al nomenament de comte de Barcelona.
D’aquesta forma, Maria Teresa heretaria ―nominalment― el títol comtal barceloní. Però el més rellevant d’aquella connexió quedaria palès en la presència de l’exili català de 1714 a la cancelleria vienesa durant el seu regnat: Francesc, fill de Ramon Vilana-Perles (secretari del despatx universal durant el regnat de Carles), ocuparia diversos càrrecs en el gabinet de Maria Teresa. I el coronel Pere Joan Barceló ―conegut com a Carrasclet― que Carles havia incorporat a l’exèrcit imperial després del conflicte successori hispànic, seria confirmat i ascendit. Maria Teresa, també, durant tot el seu regnat mantindria les estructures assistencials a l’exili català de 1714 que havia creat el seu pare.