Tal dia com avui de l’any 1705, fa 313 anys, Pedro Cayetano Fernández del Campo y Velasco, secretario de Estado y del Despacho Universal —equivalent a ministre d’Interior— del govern de Felip V —el primer Borbó hispànic—, ordenava la detenció i empresonament de Pau Ignasi de Dalmases i Ros, nomenat ambaixador de la Generalitat de Catalunya davant la cort de Madrid, i la del seu cunyat Joan Faust de Potau. Quan es va produir la detenció i empresonament de l’ambaixador Dalmases encara no havia esclatat el conflicte successori en territori peninsular (1705-1715), ni les institucions del Principat havien signat cap acord ni amb Viena ni amb Londres.
L’ambaixador Dalmases havia estat comissionat per les institucions del país —la Generalitat de Catalunya i el Consell de Cent barceloní—, el 20 de gener de 1705, per denunciar davant Jean d’Orry i Michel-Jean Amelot, ministres plenipotenciaris de Felip V, la repressió desfermada per Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, virrei hispànic al Principat i parent de Fernández del Campo, contra els representants polítics catalans, als quals acusava de simpatitzar amb la causa austriacista i de contribuir a desestabilitzar el règim borbònic. Les sospites de Velasco es fonamentaven sobre la persistència, malgrat les adverses circumstàncies, d’una activitat comercial molt important entre Barcelona i Amsterdam i Londres, capitals dels estats anti-borbònics.
Mapa de Catalunya (1706) / Font: Bibliothèque Nationale de France
Dalmases seria empresonat amb el seu cunyat Joan Faust de Potau, acusats, també, de simpatitzar amb la causa austriacista que, des del 1701, combatia els Borbons als camps de batalla de la península italiana. Dalmases, que era una de les personalitats intel·lectuals més destacades de l’època, tenia amistats en els cercles cortesans de Madrid i de París que van pressionar a Orry i Amelot per aconseguir la seva alliberació. L’ambaixador català, que havia viatjat amb el propòsit de posar fi a la persecució política i de prescindir de personatges grotescos com el virrei Velasco, va haver de tornar a Barcelona sense que ni Orry ni Amelot volguessin atendre l’ambaixador de les institucions de Catalunya. Pocs mesos després esclatava el conflicte successori a la península Ibèrica.