Tal dia com avui de l’any 1641, fa 380 anys, a Barcelona, en el context de la revolució independentista i Guerra dels Segadors (1640-1642), moria Pau Claris i Casademunt, 94è. president de la Generalitat de Catalunya (1638-1641) i primer president de la Primera República Catalana (1641). Segons el Dietari de la Generalitat, el president Claris va morir prop de la mitjanit del 27 de febrer, al Palau de la Generalitat, a causa d’una afecció de tipus intestinal.
En el Dietari no s’esmenta, en cap cas, que la causa d’aquesta afecció podria estar relacionada amb un enverinament. Però, en canvi, una investigació moderna dirigida pel doctor Simón i Tarrés (professor d’Història de la UAB) prova que el president Claris va ser emmetzinat amb un potent verí anomenat “acqua di Nápoli”. El resultat de la investigació del doctor Simón i Tarrés va disparar una sèrie d’hipòtesis en relació amb l’autoria del magnicidi.
Inicialment es va apuntar que el president Claris hauria pogut ser enverinat per un agent de la monarquia hispànica, infiltrat al Palau de la Generalitat. Però, posteriorment, també es va valorar la possibilitat que el magnicidi fos obra d’un agent de la monarquia francesa. El 17 de gener anterior, Pau Claris havia proclamat la I República Catalana que el 24 de gener havia deixat en suspens per la pressió del cardenal Richelieu, interessat a articular la relació Catalunya-França a través de la figura monàrquica de Lluís XIII.
Aquell magnicidi continua sent un misteri. Si bé és cert que el rei hispànic Felip IV i el seu ministre Olivares haurien pogut, perfectament, tramar l’assassinat del president Claris, també ho és que la voluntat política de Claris, que consistia a recuperar la República a partir del moment que les armes catalanes no necessitessin l’ajut francès per expulsar els hispànics del Principat, hauria pogut motivar Lluís XIII i Richelieu a fer desaparèixer el president Claris del tauler polític català.