Tal dia com avui de l’any 1640, fa 379 anys, es produïa un avalot de dimensions considerables a l’interior de la ciutat de Barcelona, que seria l’espurna que faria esclatar una revolta urbana que marcaria l’inici de la Revolució dels Segadors i que conduiria a la Guerra dels Segadors (1640-1652) i a la proclamació de la Primera República Catalana (1641). Aquell avalot es va produir al carrer Ample quan, segons algunes fonts, un jutge de la Reial Audiència de Catalunya que havia reconegut un dels caps de la revolta local de Santa Coloma de Farners (del 14 de maig anterior), en l’intent d’identificar-lo el va ferir de gravetat.
Segons aquestes fonts, després que el segador hagués quedat greument ferit, es va produir una baralla colossal entre un grup d’uns tres-cents segadors i un altre grup format per funcionaris de justícia i la seva extensa nòmina de subordinats i de criats; que va acabar amb un nombre indeterminat de ferits. Tot seguit, els segadors es van dirigir al palau del virrei hispànic (comte de Santa Coloma), situat a poca distància del lloc on s’havia produït l’enfrontament, reclamant justícia. La resposta dels soldats hispànics, que van disparar contra la multitud provocant la mort de diversos segadors, seria el detonant que convertiria, definitivament, aquell avalot en una revolta urbana.
La notícia de l’assassinat de diversos segadors va córrer com la pólvora, i en poques hores totes les classes populars de la ciutat s’havien sumat a la revolta. Durant aquella jornada, anomenada Corpus de Sang, els revoltats van incendiar les cases de diversos membres de l’aparell militar i de justícia hispànics, i es van produir nombrosos enfrontaments armats amb els soldats hispànics, que se saldarien amb una vintena de morts. En el punt culminant de la revolta, el virrei Santa Coloma (incapaç de controlar la situació), va fugir de la ciutat amb el propòsit d’embarcar a la galera reial (atracada davant del port de Barcelona). Poc després apareixeria assassinat a la platja de Montjuïc.