Tal dia com avui de l’any 1899, fa 120 anys, el president del govern espanyol, el liberal Práxedes Mateo Sagasta, compareixia en sessió parlamentària i reconeixia que l’estat espanyol no tenia recursos econòmics ni logístics per a repatriar els 7.500 soldats espanyols ―1.500 dels quals eren catalans―, aleshores, presoners de guerra de l’exèrcit independentista filipí. Amb anterioritat ―entre agost de 1898 i gener de 1899―  s’havia repatriat un contingent de 13.000 persones, format per soldats i per funcionaris de l’administració colonial (amb les seves famílies) que arribarien a la península ―bàsicament al port de Barcelona― a bord dels vaixells de la naviliera privada amb seu a la capital catalana Compañía Translántica, contractada a propòsit per l’estat espanyol.

En aquella sessió del 19 de febrer, el president Sagasta va proclamar que la repatriació dels soldats espanyols que quedaven a Filipines corresponia al govern nord-americà, en virtut del Tractat de París signat el 10 de desembre de 1898. Però la realitat era, segons les fonts, que els presoners de guerra espanyols, per iniciativa pròpia, havien d’escapar dels camps de reclusió filipins, arribar fins a Manila i lliurar-se a les autoritats nord-americanes, perquè el govern espanyol no tenia cap mena de relació ni contacte amb els revolucionaris filipins. En les sessions de Corts dels mesos precedents, la classe política espanyola es referia a l’exèrcit independentista filipí com a “bandidos”, i al seu comandant Emiliano Aguinaldo com a  “jefe de los bandidos”.

Entre febrer i juny de 1899 les repatriacions dels supervivents (molts presoners acabarien morint a causa de les malalties) es van produir en comptagotes. Segons les fonts, els darrers repatriats, coneguts popularment com els herois de Baler (que inspirarien la pel·lícula Los últimos de Filipinas) van arribar al port de Barcelona el 31 de maig de 1899 (quasi un any després d'haver conclòs el conflicte) a bord de l'Uranus ―un vaixell mercant de la naviliera filipina Aldecoa―. Segons les fonts, aquell vaixell transportava 32 soldats espanyols, cinc dels quals eren catalans: Josep Pineda Tura, Pere Planas Basagañas, Emili Fabregat Fabregat, Pere Vila Garganté i Ramon Mir Brils; un valencià: Ramon Ripollès Cardona; i un mallorquí: Antoni Bausà Fullana.