Tal dia com avui de l’any 1895, fa 127 anys, les autoritats colonials espanyoles de Cuba, procedien a l’acte de sepultura del líder independentista cubà José Martí; que havia mort en combat vuit dies abans (19 de maig de 1895) en la batalla de Dos Ríos, al sud de l’illa. Segons les fonts documentals, en el decurs de la batalla, José Martí es va quedar aïllat de la resta de l’exèrcit independentista (que dirigia el seu amic i descendent de catalans Bartomeu Masó) i va ser crivellat per un grup de soldats colonials ocults entre l’espessa vegetació que cobria la zona.

La columna de Masó va conèixer quasi immediatament la mort de Martí, però no va poder recuperar el cadàver del seu líder polític. Les autoritats colonials espanyoles es van apoderar del cadàver de Martí, el van traslladar a Santiago de Cuba i el van exhibir com un trofeu de guerra. Les diverses demandes de l’exèrcit independentista cubà (l’anomenat exèrcit mambí), que reclamava les despulles de Martí per lliurar-les a la família del difunt (a la seva esposa Carmen Zayas i al seu fill José Francisco Martí Zayas) van ser sistemàticament desoïdes per les autoritats colonials espanyoles.

Finalment, i forçats per l’inevitable procés de descomposició del cadàver, el van soterrar en una fossa comuna del cementiri de Santiago de Cuba. En l’acta d’enterrament de Martí, redactada per l’oficina colonial, es deia que es constituiria una subscripció caritativa entre els espanyols de la ciutat, per pagar un nínxol i una làpida. Aquella subscripció no es va portar mai a terme i, segons la tradició oral, un donant anònim va aportar la quantitat necessària per comprar un nínxol, que no disposaria d’una làpida identificativa fins després de l’expulsió de l’aparell colonial espanyol (1898).

José Martí Pérez (l’Havana, 1853 – Dos Ríos, 1895) és considerat el “pare de la pàtria cubana”. Era fill del sotsoficial de l’exèrcit colonial —de la banda de música— Marià Martí, natural de València cap-i-casal. Martí fill naixeria a Cuba, però un canvi de destinació del seu pare el portaria, amb la seva família, a l’antiga vila de Campanar (actualment un barri de València cap-i-casal) on passaria una part de la seva infantesa (1857-1863) i que sempre guardaria en la seva memòria. Durant la seva estada a Campanar va adquirir el coneixement de la llengua catalana.