Tal dia com avui de l'any 1932, fa 85 anys, se celebrava a la plaça de bous de Las Ventas de Madrid un míting multitudinari contra l'Estatut de Catalunya. Aquell acte, organitzat per diverses associacions polítiques i socials bàsicament vinculades als partits de dreta d’àmbit estatal, va comptar amb una important presència de públic que havia estat predisposat amb un llenguatge bèl·lic que instigava a l'enfrontament. Els pasquins que van circular per diversos territoris de l'Estat espanyol durant les setmanes prèvies a l'acte es titulaven “Guerra al Estatuto Catalán” i cridaven al boicot comercial als productes catalans.
L'Estatut de Catalunya era el resultat de la negociació entre la Generalitat i el govern d'Espanya els dies posteriors a la proclamació de la República (1931). El president Macià havia proclamat l'Estat català dins la Federació de Repúbliques Ibèriques; però el govern de Madrid havia obligat a redefinir el paper de Catalunya com el d'una regió autònoma. En contrapartida, acceptaria el dret a l'autodeterminació. Pocs dies després del míting de Madrid, el poble de Catalunya aprovava en referèndum l'Estatut amb el 99% dels vots favorables i 400.000 signatures de dones —més del 50% del cens— que, per la seva condició de gènere, la llei els havia impedit votar.
Míting a Las Ventas / Viquipèdia
A diferència del que va passar amb la Transició de 1976 i el “café para todos”, amb l'Estatut de 1932 Catalunya era l'únic territori republicà que passava a autogovernar-se. Els estatuts d'autonomia basc i gallec no s'aprovarien fins al 1936. Però per les oligarquies espanyoles, el record dels estatuts autonòmics de Cuba i de Puerto Rico (1897) que, lluny d'apagar el sentiment sobiranista a les colònies, van impulsar la guerra de la independència (1898) era, encara, molt viu. L'Estatut de Catalunya va ser presentat, més que com una amenaça a la unitat espanyola, com un greuge atemptatori contra l'Espanya atàvica, eterna i supremacista de fàbrica castellana.