Tal dia com avui de l'any 1300, fa 717 anys, el comte-rei Jaume II de Barcelona i d'Aragó signava el decret fundacional de l'Estudi General de Lleida, la primera institució universitària que es creava a la Corona d'Aragó. Impartiria els estudis de Dret Civil, Dret Canònic, Medicina, Filosofia, Arts i Teologia; i a les seves aules s'hi formarien les principals figures intel·lectuals i científiques medievals catalanes, valencianes, aragoneses i mallorquines. Posteriorment es crearien altres universitats (Perpinyà, Osca, Mallorca, València, Barcelona), però conservaria el privilegi fundacional que la consagrava com la universitat de referència en els països de la Corona d'Aragó.
El precedent que explicava el decret fundacional residia en la petició que la Paeria havia elevat, tres anys abans, a la cancelleria reial i al pontificat. L'any 1297, els paers de Lleida —l'equivalent als cònsols de Barcelona o de València o als jurats de Saragossa— havien fonamentat la petició esgrimint la potent activitat acadèmica i científica que albergava la ciutat des de la seva conquesta l'any 1149. Abans de la constitució de l'Estudi General, la ciutat de Lleida ja era el contrapès econòmic de Barcelona dins el Principat de Catalunya, i era un important focus d'irradiació cultural especialment connectat amb els centres universitaris de Tolosa de Llenguadoc i de Montpeller.
Amb el decret fundacional es van redactar també les ordinacions, que contemplaven el règim jurídic i el finançament. L'Estudi General es convertia en una entitat política i jurídica autònoma: ni el paer en cap ni el veguer reial tenien cap autoritat dins el campus, que es regiria per un rector —elegit pels estudiants— i per un canceller —nomenat consensuadament pels poders municipal i reial—. I el finançament seria aportat —a parts iguals— pels estudiants, per la Paeria i pel bisbat de Lleida. L'Estudi General va ser, durant la seva existència, el primer sector econòmic de la ciutat, fins que el primer Borbó —per humiliar i empobrir Lleida, lleial a la causa austriacista— el va liquidar el 1717.