Tal dia com avui de l’any 1939, fa 79 anys, el Consejo de Ministros del segon govern franquista (11/08/1939-20/05/1941), a proposta de José Ibáñez Martín, ministre de Educación Nacional, decretava que “para dar las máximas facilidades a los escolares que han servido en las filas de nuestro glorioso Ejército durante la guerra de liberación, victoriosamente acabada, y a todos aquellos que por estar en zona marxista (referit a la zona republicana) no solo no pudieron satisfacer sus anhelos patrióticos, sino que sufrieron persecuciones, vejámenes y encarcelamientos a causa de su significación españolista (sic) quedan exceptuados del examen de ingreso en la Universidad cuantos escolares obligados a verificarlo acrediten haber prestado sus servicios en las filas del Ejército o milicias (referit a l’exèrcit rebel franquista) o haber sufrido persecuciones, vejámenes o encarcelamientos en la zona marxista (referit, de nou, a la zona republicana) por motivos políticos o religiosos.
Les fonts documentals revelen que aquella maniobra era la segona fase de la “depuració” ideològica del món universitari. La Universitat de Barcelona, llavors l’única institució d’ensenyament superior a Catalunya, havia patit una primera depuració poc després de l’ocupació de la ciutat (gener 1939) que havia afectat la totalitat del personal docent d’ideologia catalanista i republicana. Les autoritats franquistes van instruir dotzenes d’expedients d’acomiadament o de desterrament. I les vacants forçades van ser proveïdes amb elements “afectos al régimen”. La segona fase consistiria a projectar la depuració a les aules. A conseqüència de la publicació d’aquell decret, les aules de la Universitat de Barcelona van patir un ingrés notable d’“excombatientes” que van passar a actuar com a cos paramilitar de terror al servei del règim; perseguint, assetjant i agredint brutalment i impunement professors i estudiants (i les seves famílies) sospitosos de formar part de l’oposició clandestina al règim.