Tal dia com avui de l'any 1713, fa 304 anys, el regiment franco-castellà del mariscal borbònic Bracamonte va entrar a sac a Terrassa i va incendiar i saquejar la vila. Aquella acció estava emmarcada en la Guerra de Successió hispànica (1705-1715) poc després que les institucions catalanes votessin la resistència a ultrança (1713) que convertia el que quedava del conflicte en una veritable revolució independentista. El regiment de Bracamonte formava part del cos de l'exèrcit borbònic que sembrava el terror a la rereguarda del setge de Barcelona, destruït i assassinant impunement amb un propòsit que contenia un clar missatge per als resistents barcelonins.
Amb el pretext de foragitar una columna de resistents catalans que havia sortit de Barcelona per reunir forces militars que, procedents de l'interior del país, havien d'atacar la rereguarda dels assetjadors borbònics; Bracamonte va ordenar entrar a Terrassa i arrasar-la a sang i foc. Llavors Terrassa era una petita vila reclosa dins una muralla que encerclava l'espai delimitat entre la plaça Vella i la Rambla, i entre el Raval de Montserrat i el Portal de Sant Roc. Amb una població que ratllava els 3.000 habitants —un volum similar a Cervera, Figueres o Reus— era la vila més poblada del Vallès i era el seu centre de mercat de referència.
Tant al clos murallat com al raval del Portal Nou les tropes borbòniques es van lliurar a una saca brutal, violant dones i assassinant homes considerats sospitosos de donar suport logístic a la resistència catalana. En el decurs d'aquella jornada negra els borbònics van violar un nombre indeterminat de dones, van executar 22 homes, van saquejar tots els rebosts d'aliments, van robar totes les pertinences de valor i van incendiar 105 edificis (més d'un terç del parc immobiliari de la vila). Terrassa —massacrada, arruïnada i parcialment abandonada— trigaria dècades a recuperar els nivells demogràfics i econòmics anteriors a l'atac borbònic.