Tal dia com avui de l’any 1715, fa 305 anys, el rei Felip V, el primer Borbó hispànic, decretava la liquidació de les institucions de govern de Mallorca i d’Eivissa. L’existència d’aquelles institucions datava de principis del segle XIII, i havien estat creades pel comte rei Jaume I, poc després de la conquesta i repoblació de les illes. Les institucions d’autogovern mallorquines i eivissenques es van constituir seguint el model del règim feudal català, i es van inspirar en els consells municipals de Barcelona, de Perpinyà, de Lleida i de Tortosa. També el govern de les illes es constituiria seguint el patró feudal de les corts catalanes.
Posteriorment, aquestes institucions, tan les públiques (els consells municipals), com les privades (els consolats de mar), evolucionarien d’acord amb el decurs del temps; però sempre mantindrien un patró inspirat en el model català. L’any 1715, van ser derogades i suplantades pel model d’administració castellà; exactament com el Borbó havia fet anteriorment amb les institucions aragoneses i valencianes; i poc després ho faria amb les catalanes. Aquelles liquidacions eren el resultat de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715); i obeïen a l’estratègia borbònica d’espanyolitzar totes les nacions dels seus dominis.
Entre moltes altres coses, en aquell deliri uniformitzador, es va donar la tragicòmica circumstància que les institucions judicials (que també havien estat espanyolitzades i políticament depurades) van passar sobtadament a funcionar en castellà, en aquell moment llengua desconeguda per la immensa majoria de la població. La documentació de l’època revela que molts judicis es van fallar totalment en contra de la part que demandava justícia, perquè els jutges i fiscals imposats no sabien ni entenien el català.