Tal dia com avui de l’any 1640, fa 378 anys, el Dietari de la Generalitat (l’equivalent a l’actual DOGC) publicava una carta que acompanyava el nomenament d’Enric d’Aragó-Cardona-Còrdova com a nou virrei hispànic a Catalunya. Feia només dues setmanes que s’havia produït la revolta del Corpus de Sang (7 de juny) que, a Barcelona, s’havia saldat amb l’assalt i incendi de les cases dels alts funcionaris de l’administració hispànica, i l’assassinat ―en misterioses circumstàncies― del virrei Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma, i d’alguns oficials i col·laboradors de l’oficina virregnal. Enric d’Aragó, en nom del rei Felip IV, va trametre una carta d’intencions que seria examinada per les institucions catalanes en una reunió extraordinària celebrada aquell mateix dia.  

En aquella carta, adreçada al president de la Generalitat Pau Claris, Enric d’Aragó ―nomenat a proposta d’Olivares― deia textualment que “pido a vuestra señoría que vean y concideren los medios que se les offrecen más convenientes para asegurar la quietud y paz pública y me aconsegen lo que entendieren que ha de ser mayor servicio de Dios y del rey y benefficio publico, porque mi intento es encaminar estas materias por el consejo de vuestra señoría”. Poc després, reconeixia que les tropes hispàniques havien saquejat i destruït edificis religiosos i deia “por ser lo que más importa desenojar a Dios y dar complida satisfacción a las iglesias que han padecido en esta ocasión, encargo a vuestra señoria que vea el medio más cierto de averiguarse con verdad”.

Representació contemporània de los Tercios de Castilla / Font: Viquipèdia

I, finalment, reconeixia que el clima de violència extrema que s’havia apoderat de la societat catalana havia estat causat pels abusos i els crims de les tropes hispàniques sobre la població civil, i per les arbitrarietats comeses per la xarxa de corrupció que envaïa l’administració hispànica a Catalunya, i deia textualment: “Y como mi venida no es solo para castigar los excessos de los soldados, sinó también para remover de sus cargos a los ministros (referits als funcionaris de l’oficina del virrei i de la Reial Audiència) que no han procedido bien en ellos, desseo mucho de vuestra señoría los que huvieren dado ocasión a las quexas públicas, porque su magestad dessea que se administre la justícia por ministros de toda satisfacción”.