Tal dia com avui de l'any 1714, fa 303 anys, Felip V —el primer rei Borbó hispànic— signava a Madrid la constitució de la Real Academia de la Lengua Española, inspirada en l'Academie Française creada vuitanta anys abans a París pel cardenal Richelieu. L'Academia Española era la culminació d'un projecte —iniciat tres anys abans— que tenia un doble objectiu: l'estrictament acadèmic, que quedava resumit en la seva pròpia divisa (“limpia, fija y da esplendor”), i el polític que perseguia el propòsit de convertir el castellà —anomenat reveladorament “español”— en l'única llengua de prestigi i de cultura dins dels dominis borbònics hispànics.
L'any 1714 la població del conjunt dels dominis peninsulars borbònics estava al voltant dels set milions de persones. S'estima que la meitat de la població no tenia el castellà com a idioma propi. El català i el gallec tenien, respectivament, una massa d'un milió de parlants; el basc i l'asturià, respectivament, cinc-cents mil parlants; i l’aragonès una massa de tres-cents mil parlants. A tot això calia afegir l'idioma caló —de la comunitat gitana— que era el vehicle d'expressió d'unes cinquanta mil persones. En els territoris perifèrics el castellà només era conegut —i utilitzat ocasionalment— per una petita minoria cultivada que, a través de l'ensenyament, també havia tingut accés al francès.
Amb la constitució de l'Academia Española, les llengües catalana, aragonesa, basca, gallega, asturiana i caló quedaven automàticament excloses del sistema acadèmic. Condemnades a restar recloses en l’àmbit popular, sense possibilitat d'existir en els cercles literaris, científics, polítics, historiogràfics o judicials, i exposades a l'erosió, el desprestigi i la fragmentació. En el decurs de la centúria del 1700, les noves elits castellanitzades de la perifèria contribuirien a forjar l'estigma que el català, el basc, el gallec, l'asturià i el caló eren el vehicle de comunicació de les persones incultes i rústiques, i que el seu ús, davant d'un castellanoparlant, era un símptoma de manca d'educació.