Tal dia com avui de l’any 1640, fa 378 anys, el rei hispànic Felip IV ―a proposta del seu ministre plenipotenciari el comte-duc d’Olivares― signava a Madrid el nomenament d’Enric d’Aragó-Cardona-Còrdova (baró d’Entença, comte d’Empúries i de Prades, duc de Cardona i de Sogorb, i una de les primeres fortunes patrimonials del Principat) com a nou virrei hispànic de Catalunya. El seu antecessor, Dalmau de Queralt ―comte de Santa Coloma―, havia estat assassinat en misterioses circumstàncies nou dies abans (7 de juny) coincidint amb els grans avalots populars a Barcelona (Corpus de Sang) que assenyalarien l’inici de la revolució i guerra dels Segadors (1640-1652).

Enric d’Aragó ja havia exercit el càrrec de virrei de Catalunya amb anterioritat en dues ocasions (1630-1632 i 1633-1638). I malgrat que les seves polítiques no havien fet més que incrementar la tensió social (lleves militars forçoses, allotjaments militars forçosos, cobraments d’impostos extraordinaris pel manteniment dels militars), Felip IV i Olivares van pensar que, en la seva qualitat de duc de Cardona i com a cap natural de la noblesa catalana, evitaria que les elits del país ―sobretot la noblesa― es comprometessin amb la causa popular. Enric d’Aragó, malgrat que patia una malaltia terminal, va acceptar el nomenament i tres dies després (19 de juny) prenia possessió del càrrec a Barcelona.

El nomenament d’Aragó no responia ni a les característiques de la societat catalana (Catalunya, a diferència de Castella, ja no tenia una classe nobiliària poderosa), ni als elements que havien provocat aquella crisi (a Catalunya, a diferència de Castella, les tropes hispàniques eren vistes com un exèrcit estranger). Aragó, durant el seu curt mandat ―va morir 36 dies després― i malgrat que va arrestar i empresonar els dos generals hispànics que havien ordenat saquejar la Selva i l’Empordà i assassinar centenars de persones, no aconseguiria atraure les elits mercantils catalanes ―les classes rectores del país― que no tan sols havien pres partit per la revolució, sinó que havien passat a liderar-la.