Tal dia com avui de l’any 1503, fa 519 anys, a Alcalá de Henares (Corona castellanolleonesa), naixia Ferran d’Habsburg i de Trastàmara, fill de Felip d’Habsburg (conegut com Felip el Bell) i de Joana de Trastàmara (mal anomenada Joana la Boja) i germà petit de Carles de Gant. Durant la seva primera infantesa (1503-1506) li van assignar un paper secundari, enfosquit per la presència constant del seu germà gran Carles, que havia estat nomenat hereu de Felip (hereu de Maximilià, arxiduc independent d’Àustria, i de Maria, comtessa independent de Borgonya i de Flandes) i de Joana (hereva de Ferran, rei de la corona catalanoaragonesa, i d’Isabel, reina de la corona castellanolleonesa).

Però la prematura i inesperada desaparició de Felip (1506) va deteriorar la relació entre l’avi Habsburg i l’avi Trastàmara (les dues àvies ja eren mortes). Aquest refredament va ser causat pels rumors que, amb bastant fonament, assenyalaven Ferran el Catòlic com l’assassí del seu gendre Felip. En aquell moment, Maximilià va ordenar que l’hereu Carles no anés als estats peninsulars dels seus avis materns fins que se li pogués garantir la seguretat. Carles seria acollit i protegit a la cort de la seva àvia paterna (Flandes) i no tornaria a posar els peus a la península Ibèrica fins passats dotze anys (1518), quan ja en feia dos que havia mort Ferran el Catòlic. D’aquesta manera, Maximilià s’assegurava que l’hereu d’aquell conglomerat territorial seria el seu net Habsburg.

En aquell context, Ferran el Catòlic va jugar una carta inesperada i va retenir Ferran d’Habsburg dins dels seus dominis. Els dos germans van créixer separats i van ser educats en ambients radicalment oposats. Mentre que Carles (1500) va ser educat a Flandes i no entenia ni un borrall de català ni de castellà; Ferran (1503) va ser educat a cavall de Toledo i València i no entenia ni un borrall d’alemany ni de neerlandès. Les fonts documentals apunten la possibilitat que Ferran el Catòlic en algun moment hauria valorat la possibilitat d’alterar l’ordre dels patrònims del seu net (Trastàmara passava a primer lloc i Habsburg quedava en segon lloc) i convertir-lo en l’hereu dels estats peninsulars catalanoaragonès i castellanolleonès.