Tal dia com avui de l’any 1960, fa 58 anys, es produïen els anomenats Fets del Palau, considerats la primera protesta exitosa del catalanisme polític durant la dictadura franquista (1939-1975). Amb motiu del centenari del naixement del poeta Joan Maragall, figura senyera de la Renaixença cultural i política catalana, l’alcalde de Barcelona Josep Maria de Porcioles havia aconseguit que el règim franquista autoritzés un acte d’homenatge a la figura i a l'obra del poeta al Palau de la Música. Però el governador civil, el militar franquista Felipe Acedo Colunga, va obligar a retirar del programa El cant de la Senyera; que havia d’interpretar l’Orfeó Català a la finalització de l’acte.
Aquella prohibició responia a molts factors. El primer i principal era el perfil ideològic d'Acedo. Advocat militar que havia progressat en l’escala jeràrquica del règim franquista —durant els primers anys de postguerra— com a fiscal acusador en diversos judicis contra destacades personalitats de la República. Posteriorment, com a governador de Barcelona, dirigiria la violentíssima repressió contra les vagues clandestines de 1956, 1957 i 1958. Però hi havia una qüestió de fons que l’enfrontava amb l’alcalde Porcioles. Acedo havia estat el “padrí polític” d’Escalas i Chamení (president de la Generalitat intervinguda per la República el 1934-35) en la disputa —que havia perdut— per l’alcaldia de Barcelona.
Volant que va repartir Cristians Catalans
L’organització clandestina Cristians Catalans (CC), dirigida llavors per un jove Jordi Pujol i Soley, futur president de la Generalitat, va aconseguir introduir dotzenes de persones a l’acte, que a la conclusió, desafiant les prohibicions del règim, van entonar El cant de la Senyera. Els ministres del govern espanyol que assistien a l’acte, i el mateix Acedo, ho van interpretar com un desafiament; i van desfermar una brutal cacera de persones, entre les quals hi havia Jordi Pujol que, en el moment dels fets, no era al Palau. Els considerats promotors d’aquella protesta serien acusats i jutjats en un tribunal militar pel delicte de rebel·lió, i condemnats a penes de fins a set anys de reclusió.