Tal dia com avui de l'any 1922, fa 95 anys, Francesc Macià —que nou anys més tard seria elegit primer president de la Generalitat republicana— creava a Barcelona l'organització política Estat Català, que en els seus estatuts fundacionals es definia com un “partit independentista, interclassista i no dogmàtic, que lluita per la independència dels Països Catalans i per l’oficialització del català com a llengua d'estat”. Aquell acte fundacional es va portar a terme als locals del sindicat catalanista CADCI, a la rambla Santa Mònica, 10. Estat Català és el tercer partit nacionalista en actiu més antic d'Europa, després del Sinn Féin irlandès i el PNB/EAJ basc.

L'any 1922 Francesc Macià ja no era oficial de l'exèrcit espanyol. Setze anys abans (1906) s'havia presentat a les eleccions generals en les llistes de la plataforma catalanista Solidaritat Catalana, i havia obtingut acta de diputat a les Corts espanyoles. Aquest fet havia motivat la marginació de la qual va ser objecte i la seva posterior decisió d'abandonar l'exèrcit espanyol. Renovaria l'acta en les cinc posteriors legislatures, sempre des d'una posició ideològica regeneracionista que postulava una Espanya confederal. Superada la Primera Guerra Mundial (1914-1918) les polítiques obertament anticatalanes dels partits dinàstics el portarien cap al republicanisme i cap a l'independentisme.

 Milicians d'Estat Català desfilen cap al front de guerra (Barcelona, 1936)

Un any més tard (1923) es produïa el cop d'estat del general Primo de Rivera —auspiciat pel rei Alfons XIII—. L'Estat espanyol es convertia en una dictadura autoritària que prohibia i perseguia, especialment, les organitzacions catalanistes i els sindicats obrers. Estat Català —des de la clandestinitat— assumiria una posició combativa, que el portaria a protagonitzar fets com el Complot del Garraf —l'intent de regicidi d'Alfons XIII—, o els Fets de Prats de Molló —l'operació militar d'alliberament de Catalunya—. Però amb la fi del règim autoritari es va incorporar de nou, i de ple, en l'arena política i seria, el 1931, la més decisiva i influent de les quatre formacions polítiques fundacionals d'Esquerra Republicana.