Tal dia com avui de l’any 1931, fa 90 anys, Francesc Macià i Lluçà, fundador i líder d’Estat Català, el primer partit independentista de la història contemporània de Catalunya, fundador i líder de la plataforma Esquerra Republicana de Catalunya (1931) i el gran guanyador de les eleccions municipals celebrades dos dies abans (12/04/1931), restaurava la Generalitat, màxima institució de l’autogovern del país que havia estat liquidada dos-cents disset anys abans (1714) després de l’ocupació borbònica de Catalunya.
La restauració de l’autogovern de Catalunya era una vella reivindicació de la societat catalana que remuntava al Memorial de Greuges de 1760. Posteriorment, s’havien produït diversos intents de restauració que no havien culminat amb èxit (proclamació de l’Estat català de 1873, creació de la Generalitat carlina de 1874, el Memorial de Greuges de 1885 o les Bases de Manresa de 1892). Fins i tot, la Mancomunitat de Catalunya, creada el 1914, va veure com la culminació del seu pla (el projecte d’Estatut de 1919) s’estavellava contra l’agressiu anticatalanisme de la classe política espanyola.
El 14 d’abril de 1931, cap a les 12 del migdia, el Ministeri de Governació espanyol feia públics els resultats oficials dels comicis celebrats dos dies abans, que ―arreu de l’estat espanyol i, sobretot, a Catalunya― donaven la victòria als partits republicans. En aquell moment, Francesc Macià i Lluís Companys (les dues principals figures polítiques d’ERC) es van dirigir a la plaça de Sant Jaume. Reveladorament, el republicà i federalista Lluís Companys es va dirigir cap a les “Casas Consistoriales” (el palau municipal) i des de la balconada proclamava la República espanyola.
Però, en canvi, i al mateix temps, el republicà i independentista Francesc Macià, es va dirigir cap al “Palacio de la Diputación” (l’històric Palau de la Generalitat) i, malgrat l’oposició d’algunes persones que es trobaven a l’interior de l’edifici, com el president de la institució Joan Maluquer, que, segons la premsa de l’època, pretenien impedir-li el pas, va aconseguir arribar fins al balcó. Un cop allà, Macià faria efectiva la seva promesa electoral: proclamaria l’Estat Català dins la Federació de pobles ibèrics, que pocs dies després es materialitzaria amb la restauració de la Generalitat.