Tal dia com avui de l’any 1931, fa 90 anys, Francesc Macià i Llussà arribava a Barcelona de l’exili de Brussel·les. Macià, fundador de la formació política Estat Català (el primer partit independentista de la història de Catalunya); i diputat a les Corts espanyoles; havia marxat a l’exili poc després del cop d’estat del general Primo de Rivera (15/09/1923), que va posar fi a cinquanta anys de règim democràtic i que va liquidar la Mancomunitat de Catalunya, l’organisme pre-autonòmic que havia de conduir a l’autogovern.

Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 24/02/1931); Macià i la seva esposa Eugènia Lamarca, es van allotjar a la casa de la seva filla gran Maria Macià Lamarca i el seu gendre, el doctor Antoni Peyrí i Rocamora; al carrer de Provença, 293, de Barcelona. La mateixa premsa informava que el matrimoni Macià-Lamarca havia fet el trajecte Brussel·les-París-Portbou, en tren. I de Portbou a Barcelona en l’automòbil d’uns amics. A Barcelona fou rebut per una gran quantitat de gent. 

Inicialment, Macià s’havia exiliat a Perpinyà. I des de la capital del Rosselló havia efectuat un llarg viatge al continent americà, visitant els casals catalans. Durant aquesta gira, va posar en circulació l’emprèstit Pau Claris, que va reunir nou milions de pessetes (l’equivalent a uns quaranta milions d’euros), que es destinarien a crear un exèrcit català que seria la punta de llança del moviment independentista. Aquell emprèstit va ser subscrit, principalment, per grans empresaris catalans residents a Amèrica.

De nou, a la capital del Rosselló va organitzar i liderar un petit exèrcit que havia de portar a terme una sèrie d’accions armades, que impulsarien una rebel·lió general que havia de culminar amb la independència de Catalunya. Aquella temptativa, coneguda com els Fets de Prats de Molló (1926)  va fracassar a causa de la delació d’un espia del regim feixista de Mussolini infiltrat al grup. No obstant això, Macià va aconseguir -per primer cop des de 1714- internacionalitzar les reivindicacions nacionals catalanes.

Efectivament, la desarticulació d’aquell petit exèrcit -per part de la Gendarmeria francesa- i el judici als seus líders -a París-, va ser la noticia més comentada per la premsa europea entre desembre de 1926 i gener de 1927. Aquella judici es va saldar amb una mínima condemna (expulsió de territori francès) que va portar a Macià a l’exili de Brussel·les. Macià, que havia marxat a l’exili com un diputat més, es convertia en una figura mítica de la política catalana.

Dies després del seu retorn (març, 1931), liderava la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya, formada pels partits independentistes Estat Català (Macià) i Grup d’Opinió de Barcelona (Lluhí i Vallescà); i els partits federalistes Partit Republicà Català (Companys) i Joventut Republicana de Lleida (Torres). ERC va guanyar les eleccions municipals del 12/04/1931; i Macià proclamava la restauració de l’autogovern; i és convertia en el primer president de la Generalitat republicana.