Tal dia com avui de l’any 1969, fa 51 anys, el dictador Franco —cap de l’estat espanyol— presentava a les Corts espanyoles la proposta de designació de Joan Carles de Borbó com a successor a la “jefatura del estado”. La presentació d’aquella proposta era una pura formalitat: prèviament, el mateix Franco havia decidit que Joan Carles de Borbó (net del rei Alfons XIII, que havia abandonat el tron, el 1931, després del triomf electoral dels partits republicans) succeiria el dictador a la seva mort. En aquella sessió plenària, la proposta del dictador seria votada afirmativament per unanimitat.
Segons la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 22/07/1969), Manuel Fraga Iribarne, llavors ministre d’Informació i Turisme, va proclamar: “Se van a poner las piedras definitivas que, sobre el pasado histórico nos abren un futuro esperanzador”. Poc després (30/12/1969), en el discurs televisat de Nadal i difós, també, pel No-Do durant els mesos posteriors, Franco va proclamar: “Todo ha quedado atado y bien atado, con mi propuesta, y la aprobación de las cortes de la designación como mi sucesor a titulo de rey, del príncipe don Juan Carlos de Borbón”.
El 22 de novembre de 1975 (dos dies després de la mort de Franco i sis anys després d’haver estat designat successor), Joan Carles de Borbó era coronat rei d’Espanya com a Joan Carles I, sense cap altre requisit que el compliment de la Ley de Sucesión (1947) —que donava plens poders a Franco per a la elecció del seu successor— i la designació de 1969. La ciutadania de l’estat espanyol no va ser mai consultada. Posteriorment, el nou règim constitucional acceptaria la validesa i la continuïtat d’aquelles lleis franquistes a través del Títol II a la Constitució espanyola del 1978.