Tal dia com avui de l’any 1401, fa 620 anys, entrava en funcionament la Taula de Canvi de Barcelona, el primer banc públic de la història. La Taula de Canvi era propietat del Consell de Cent de Barcelona (el govern municipal de la ciutat) i va ser situada a l’angle sud-oest de la Sala de Contractacions de la Casa de la Llotja. El seu taulell estava cobert amb un tapís que reproduïa les armes de la ciutat (la creu de Sant Jordi) i el seu primer responsable va ser un banquer de la ciutat anomenat Joan Colom.
La Taula de Canvi tenia la missió d’ordenar i regular el mercat bancari de Barcelona, concentrat a la Sala de Contractacions de la Casa de la Llotja. Quan els oficials de la Taula advertien que un banquer havia comès pràctiques fraudulentes que podien o havien provocat la seva pròpia ruïna i la dels seus clients, ordenaven aturar l’activitat de la sala, i trencaven el taulell del banquer corrupte a cops de mall. Aquest cerimonial es popularitzaria arreu de la Mediterrània i seria l’origen del terme bancarrota.
També, la Taula de Canvi actuava com una banca de dipòsits dineraris, amb la garantia del Consell de Cent i, ràpidament, es va convertir en la primera institució del país en volum de dipòsits. En canvi, només concedia préstecs a la corona, i en menor mesura a la Generalitat i al Consell de Cent: la campanya militar de conquesta definitiva de Nàpols i la meitat sud de la península italiana (durant el regnat d’Alfons el Magnànim, 1445) va ser finançada, en bona part, per la Taula de Canvi.
La Taula de Canvi va tenir un paper cabdal en el procés de recuperació econòmica iniciat després dels terribles efectes causats per la pesta negra (1348-1351) i va ser la principal proveïdora financera de la família reial catalano-aragonesa fins que, amb la coronació de Carles de Gant (1518), net i hereu de Ferran el Catòlic, la nova monarquia hispànica va prescindir de la Taula de Canvi catalana i es va llençar als braços dels banquers privats alemanys, que passarien a controlar el negoci colonial americà.