Tal dia com avui de l’any 1930, fa 92 anys, a Badalona, un grup d’aficionats al bàsquet, format per Màrius Cuixart, Xavier Estruch, Joaquim Massot, Miquel Lloret, Joan Maria Boada, Adrià Corominas, Antoni González i Marc Grífol, fundava la Penya Spirit of Saint Louis, que, amb el decurs del temps, esdevindria el Club Joventut de Badalona, una de les entitats més prestigioses i més llorejades d’aquest esport a Catalunya i a Europa. Segons la investigació historiogràfica, el nom primigeni va ser suggerit per Miquel Lloret, que es va inspirar en l’Spirit de Saint Louis, el primer avió que havia travessat en solitari i sense escales l’oceà Atlàntic.
Segons la mateixa investigació, l’elecció dels colors verd-i-negre que els jugadors han lluït des de l’inici de la seva història seria fruit de la casualitat. Les fonts revelen que, poc després de la constitució de l’equip de bàsquet, el mateix grup de fundadors amb algunes incorporacions van decidir crear un equip de futbol. Un d’aquests promotors, Jaume Petit, va adquirir un lot de samarretes amb ratlles verticals de color verd que, personalment, li van resultar molt atractives i cridaneres, en la que, llavors, era la botiga d’esports més antiga de Barcelona: La Samaritana, situada al carrer del Carme, 41. Les mateixes fonts revelen que per aquella compra van pagar 18 pessetes.
El 1932, els socis van canviar el nom de l’entitat per adaptar-lo als requisits federatius i es va passar a anomenar Centre Esportiu Badaloní. I el 1939, setmanes després de l’ocupació franquista de Badalona i de Catalunya, les autoritats del règim dictatorial van imposar un canvi de nom al castellà. En aquell context repressiu, els socis van decidir anomenar l’entitat Club Juventud de Badalona. No obstant això, la massa social del club, els aficionats de l’equip i la societat badalonina sempre es van referir a l’entitat com “la Penya”. Fins i tot, després de 1977, quan amb la restauració de la Generalitat provisional, l’entitat va ser pionera a Catalunya a catalanitzar i normalitzar el nom.