Tal dia com avui de l’any 1714, fa 304 anys, el Regiment de Fusellers del coronel Ermengol Amill i Moliner —de l’exèrcit de Catalunya—, format per 400 homes, entrava a la vila de Sant Pol de Mar (Maresme) i consolidava una base estable per proveir de queviures la població civil de la ciutat de Barcelona, totalment envoltada i assetjada per les tropes borbòniques francocastellanes des del 25 d’agost de l’any anterior. Els fusellers del coronel Amill, després d'eludir el setge naval al port de Barcelona —format per sis galeres i tres navilis— havien desembarcat el dia anterior, a les cinc de la tarda, entre Arenys i Canet (Maresme). El propòsit inicial era desembarcar a Mataró, però la intel·ligència militar catalana havia detectat un reforç de la guarnició borbònica en aquella plaça, que va inclinar Amill a tocar terra en un indret de la costa despoblat i no vigilat.
Els fusellers del coronel Amill es van dirigir a Sant Pol de Mar, ocupada per una guarnició militar francocastellana d’un centenar de soldats. Van derrotar els borbònics després d’un combat que es va saldar amb un nombre indeterminat de morts —per les dues bandes— i 88 presoners francocastellans (31 de gener de 1714). La correspondència que el coronel Amill adreçava als consellers de la ciutat de Barcelona explica que la població de Sant Pol va col·laborar activament en l’avituallament: van omplir els seus vaixells amb arròs, blat i llegums —procedents de les cases particulars— i van estibar la càrrega fins a les naus barcelonines. Amill, comandament habitual en aquell tipus d’operacions, guanyaria la categoria d’heroi popular. Les seves gestes han estat novel·lades per David de Montserrat i Jaume Clotet a Lliures o morts (Columna, 2012).
Representació coetània del port de Barcelona / Font: Casa Llotja
En canvi, l’entrada de queviures de Sant Pol a Barcelona va representar l'enèsima humiliació al duc de Pòpuli, el comandant suprem de les forces borbòniques a Catalunya, que, a causa dels seus fracassos, ja estava fortament desprestigiat en els entorns cortesans de Madrid i de París. Pòpuli, un oportunista maldestre al servei dels Borbons, en un excés d’ira va ordenar als seus comandaments incendiar totes les viles ocupades del Principat que donessin ajut a Barcelona. I va ordenar, també, executar sense judici qualsevol civil armat. Aquella onada brutal de violència borbònica se saldaria amb l’execució de 800 persones desarmades a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès) i amb la calcinació de les viles de Torelló, Prats de Lluçanès i Oristà (Osona); Balsareny, Sallent i Sant Feliu Sasserra (Bages); Caldes de Montbui (Vallès Oriental) i Peramola (Alt Urgell).