Tal dia com avui de l’any 1939, fa 82 anys, Luis Martinez de Galinsoga y de la Serna, prenia possessió de la direcció de “La Vanguardia Española”. Segons el mateix rotatiu  (edició del 16/05/1939); Galinsoga havia estat nomenat directament pel filonazi Ramon Serrano-Suñer, ministre d’Interior del govern de Franco, anomenat popularment “el cuñadísimo” per la seva relació familiar amb el dictador, i que en aquella noticia se l’anomena “Jefe Nacional de Prensa”. Segons la investigació historiogràfica, quan es va produir la ocupació franquista de Barcelona (26/01/1939), el regim franquista hauria autoritzat la continuïtat del diari a condició que la capçalera passés a anomenar-se “La Vanguardia Española”, i que el director del rotatiu fos nomenat pel govern.

Galinsoga havia estat director del diari monàrquic ABC —de Madrid— durant els quatre mesos anteriors a l’esclat de la Guerra Civil espanyola (1936). Tot seguit escaparia a la zona controlada pels rebels; i seria nomenat director de l’ABC de Sevilla. Però, en el nomenament com a director de La Vanguardia, el que pesaria més seria la seva amistat amb Serrano-Súñer. Quan va prendre possessió del càrrec, es va proposar convertir La Vanguardia en un instrument d’enaltiment i difusió de la ideologia del règim: va situar invariablement l’actualitat del govern franquista en primera plana; va eliminar la secció de notícies destinada a Catalunya i va farcir la secció local d’anuncis insubstancials relacionats amb les activitats de Falange o de l’exèrcit espanyol.

Galinsoga va saltar a primera plana de l’actualitat el 21/06/1959, quan ja feia vint anys que era, simultàniament, director de La Vanguardia Española i diputat a les Corts franquistes. Després d’assistir a una missa dominical que s’havia oficiat en català —en una parròquia de la zona alta de Barcelona— va deixar una nota a la sagristia que deia textualment “Todos los catalanes son una mierda”. Tant el rector com el bisbat van intentar resoldre aquell incident d’una forma amistosa i discreta. Però Galinsoga, convençut de la seva força, no tan sols es ratificaria, sinó que —des de la seva atalaia de poder— contribuiria a divulgar aquell incident.

Finalment, Galinsoga seria cessat el 05/02/1960 per ordre del govern espanyol. Tot seguit abandonaria Barcelona, es traslladaria a Madrid, i moriria set anys després (20/02/1967).