Tal dia com avui de l’any 1967, fa 52 anys, moria a Madrid el periodista falangista Luis Martínez de Galinsoga y de la Serna, que havia estat director de La Vanguardia Española ―per imposició del règim franquista― i que el 21 de juny de 1959, en exercici del seu càrrec, va proclamar que: “Todos los catalanes son una mierda”. Galinsoga va pronunciar aquella frase després d’assistir a la missa que s’oficiava a l’església de Sant Ildefons, al barri barceloní de la Bonanova. Segons les fonts, Galisonga va protestar perquè el rector havia pronunciat l'homilia en català. No satisfet amb l’explicació del sagristà ―que li va dir que en aquella parròquia s’oficiaven diàriament sis misses en castellà i dues en català―, va clamar públicament: “Todos los catalanes son una mierda”.

Pocs dies després, Galinsoga li adreçava una carta al rector de la parròquia de Sant Ildefons reafirmant-se en les seves declaracions. A partir del fet, el catalanisme polític i cultural en la clandestinitat va impulsar una campanya de boicot al diari La Vanguardia Española demanant el cessament de Galisonga. Durant aquella campanya, el diari va perdre milers de subscriptors i d’anunciats; i els seus propietaris, alarmats, van sol·licitar al govern del general Franco autorització per cessar Galinsoga. El que havia començat en una església de barri de Barcelona, es va acabar convertint en un afer d’estat. El 7 de febrer de 1960, el general Franco ordenava cessar Galinsoga i posava en marxa l'Operación Cataluña per mostrar la pretesa cara amable del règim.

Galinsoga, nascut a Cartagena l’any 1891, seria el paradigma de la política de control del règim franquista sobre els mitjans de comunicació. L’endemà de l’ocupació franquista de Barcelona (27 de gener de 1939) el llavors ministre d’Interior del govern rebel de Burgos ―i reconegut falangista i filonazi― Ramón Serrano Suñer el nomenava director de La Vanguardia Española. Durant vint-i-un anys va imposar una línia editorial que, segons l’historiador Javier Davara, “procuró por encima de todo españolizar la publicación, evitando el peligro de parecer regionalista”. El règim franquista va substituir Galinsoga per Manuel Aznar Zubigaray, que havia estat propagandista del cop d’estat militar de 1936, i que era avi de qui més tard seria president del govern espanyol José María Aznar.