Tal dia com avui de l’any 1934, fa 85 anys, en el context de les setmanes immediatament posteriors als Fets del Sis d’Octubre, el coronel Francisco Jiménez Arias, president de la Generalitat imposat pel govern de la República espanyola, ordenava “suspender de empleo y sueldo (...) a las resultas de la detención a que están sometidos, al director de la cátedra superior de Catalán, dependiente del departamento de Cultura, don Pompeyo Fabra, y al director del Museo de Arqueología, don Pedro Bosch Gimpera”. Els catedràtics Pompeu Fabra i Pere Bosch i Gimpera eren destacadíssimes figures de la cultura catalana: havien revolucionat ―respectivament― els camps de la lingüística i de la història.
Aquelles purgues es contextualitzaven en l’escenari de repressió contra el federalisme i l’independentisme catalans ―ideologies majoritàries de la societat catalana de l’època― i la substitució de les figures polítiques i culturals més destacades del país, en benefici de personatges mediocres ―o, fins i tot, totalment ineptes― que pertanyien a un dels tres partits que, en aquells moments, governaven la República: la CEDA de Gil-Robles, el PRR de Lerroux i el Partido Agrario de Martínez de Velasco; i que havien ordit la brutal repressió armada contra la proclama del Govern de Catalunya: l’Estat català dins la República Federal espanyola. Fabra i Bosch no recuperarien les seves càtedres fins al triomf electoral de les esquerres (1936) i la restauració del legítim govern de Catalunya.